Un Bar. Una Escola

Un relat de: Joan G. Pons

No és un títol amb pretensió sensacionalista. Si provoca diàleg, molt benvingut.

Unes consideracions prèvies opinables. Un BAR: lloc de trobada, espai de xerrameca. Una ESCOLA lloc de trobada, espai de convivència, aula d'aprenentatge.

M'ha impactat dues seqüències del fet de viure quotidià. Un diumenge al migdia.

-Un senyor amb cadira de rodes, ajudat per l'amo del Bar, ha demanat un paquet de tabac, una marca concreta, i una canya de cervesa. També que el situés davant la màquina escurabutxaques.
Ha jugat una estona. Em sembla, que pel soroll, ha recuperat algunes monedes…seves o de la màquina… tant se val !!

-Mentre el senyor i la màquina dialogaven, una mare i filla, uns 10 anys, coneguts de l'amo del Bar, s'han situat al mostrador.
El senyor i la cadira surten del Bar.
La nena de 10 anys l'ha mirat. El senyor i la cadira sortegen amb èxit l'esglaó de l'entrada.

La mirada complerta de la nena, m'ha captivat.
Silenci. Ulls mig ansiosos i mig expectants.

Quina mirada….neta i viva !!!

Impregnat visc el regal de viure i el viure dels altres.

Comentaris

  • Emotiu relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-01-2009

    ens transmets una bona i emotiva sensació en aquest breu relat, on és fàcil l'ambientació per situar-se en aquest espai i fins entreveure la mirada de la nena.
    I que dir de l'escola, actualment, és un lloc concret, però antigament l'escola era el món, i molts varen aprendre en llocs increïbles ara, i un lloc semblant a un bar, en el passat no seria tan d'estranyar. I ja no parlarem de les àgores dels grecs i altres sistemes d'oferir coneixements.
    Tinc un però a la frase següent;
    Un senyor amb cadira de rodes, ajudat per l'amo del Bar, ha demanat un paquet de tabac, una marca concreta...
    Imagino que deu ser en una màquina de tabac, però no estaria de més fer-ho més visible, no son paraules sobreres, un parell de mots que, tu mateix, sabràs afegir i arrodoneixes un relat curt i ple de caliu.

    Una abraçada

    Ferran

  • Mirada oberta[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-01-2009

    Em semblava recordar que havia llegit algun relat teu on es parlava de la mirada d'una nena... i l'he trobat!

    M'havien cridat l'atenció, en la primera lectura, les frases "la mirada complerta de la nena", "la mirada neta i viva": ja saps que sento una certa debilitat per les mirades i realment les dels nens són obertes, amples, diferents a les dels adults apressats i condicionats.

    T'envio una abraçada sencera,
    Unaquimera

  • Hola Joan,[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 14-11-2008 | Valoració: 10

    fa temps que no et llegeixo, perquè no tinc temps, amb els estudis i tot plegat, avui qu és divendres si que en tinc. He trobat que tens molta raó, bé sempre la tens. Gràcies.

    Salut i records!

    Atentament, Marc.