Un amor que diu que no

Un relat de: Júlia Costa
No puc acabar de controlar els meus sentiments, no puc deixar de pensar amb tu. I em quedo estúpidament quieta contemplant els teus moviments. I de què serveix? Si en mil·lèsimes de segon apareix el teu somriure i m’omple els ulls de llàgrimes pensant que mai tindré ni una petita part del teu cor.

I ploro, ho reconec, ploro molt. Ploro cada dia una mica perquè si ho plorés tot de cop no hi hauria mar que es pogués comparar amb les meves llàgrimes. I tu, com si visquessis en un món a part no t’adones de res, o te n’adones i fas veure que no.

I continuo plorant i m’enfonso pensant que algun dia acabaré descobrint què hi ha al fons de tot.

Puc dubtar de moltes coses, però la que tinc més clara és que t’estimo. T’estimo amb una bogeria infinita però t’he d’estimar en silenci perquè no hi haurà resposta si t’ho dic. Somio que em vens a buscar i ens escapem, tu i jo. Un nosaltres perfectament imperfecte.

Acceptar que no m’estimes em mata cada dia, i no exagero gens quan dic que estic enamorada de tu, i això em destrueix.

Comentaris

  • Declivi Decliví | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Ah, val! Un petit drama de ficció! T'havia interpretat malament, noia! És que vivim en un món tan extrany que a vegades sembla que ressucitin coses que han passat. Me n'alegro, doncs! Sempre queda la broma! : )


    Sergi

  • Vaja, quina mena de sado t'ha tocat? La mena dolenta? : )[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Doncs fet i fet, sense amoïnar-se, la vida es pot omplir d'aventures al descobert, dona!


    Sergi

  • Un text que diu que sí[Ofensiu]
    copernic | 16-10-2011

    Un text que supura sinceritat i, més que res, serveix de teràpia en poder exterioritzar aquest desencís de l'enamorament no correspost. És una situació repetida i repetitiva però no per això deixa de ser colpidora i dramàtica per a qui la viu. Tot i així, amb el temps, una capa de cendra cobreix el records dolorosos i els relativitza ajudant-nos a superar-los. L'experiència no s'oblida però s'esmorteeix el sentiment que l'acompanya. És tot el que et puc dir. Ànim! Demà el sol també sortirà per a tothom.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Costa

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

14856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)