Prínceps i princeses

Un relat de: Júlia Costa
He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.

Comentaris

  • La màgia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-07-2013 | Valoració: 10

    ...d'un full en blanc, fa que els mons més inversemblants neixin del teu llàpis. Somnis, ,princeps, dracs, estels, pirates, aliens i enamoraments. En el fons la imaginació et porta a mons nous i encara que al tornar siguis estan a aquest petit planeta, no vol dir que no hagis viatjat i hagis aprés una mica més a viure.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Costa

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

16328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)