Alzheimer

Un relat de: Júlia Costa
Ha oblidat quin gust tenen les maduixes

No recorda el meu nom, ni el seu, ni el de ningú

Oblida el temps, l’espai, tot

Juga a jocs que em semblen estúpids

Per poder recordar el que no recordarà.

No recorda el so de la pluja

Ni el dia en què es va casar

Immers en un somni constant

I mentre la memòria va minvant

No recorda el soroll de la tardor

De mica en mica oblida que tot té un sentit

Que jo continuo aquí, lluitant.

Perquè no oblidi viure.

Comentaris

  • crohnic | 16-10-2011

    Poesia dura, trista i , desgraciadament, real... Personalment crec que és una de les pitjors circumstàncies que es poden viure...

  • Uns mots[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-10-2011 | Valoració: 10


    Que ens mostren una realitat que va cada dia a mes
    Es molt trist veure com cada dia una persona estimada
    Va perden els records i nosaltres la perdem a ella.

    Salutacions

    Josep

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Costa

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

14858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)