Quan l'amor no hi és present...

Tornes de la feina
Com sempre tan cansat
Em fas un petó fred i distant
I t’acomodes al sofà
Esperant com sempre
Que jo et faci el sopar

Però avui el sol brilla d’una altre manera
I jo la veritat, ja me n’he cansat
Truco al taxi que em vingui a buscar
Tanco la porta i me’n vaig

No te n’adones però la casa
Ja fa temps que és freda
Que no hi entra la llum
I que els petons ja no hi són
Quan abans estaven sempre presents
I caus en una rutina
On jo sóc només
La que fa el sopar

He pensat moltes vegades
Que encara hi som a temps
D’arreglar tot allò
Que ens ha fet diferents
I m’adono que fa molt que no em dius
Allò que sempre em deies
T’estimo

Marxo
Aixeques un xic al cap
De la teva lectura poc intel·lectual
Dona, però jo què sopo?
Suspiro
Marxo
Ni un t’estimo més
Les distància és insalvable
Si l’amor no hi és present.