Cercador
Quan l'amor no hi és present...
Un relat de: Júlia CostaTornes de la feina
Com sempre tan cansat
Em fas un petó fred i distant
I t’acomodes al sofà
Esperant com sempre
Que jo et faci el sopar
Però avui el sol brilla d’una altre manera
I jo la veritat, ja me n’he cansat
Truco al taxi que em vingui a buscar
Tanco la porta i me’n vaig
No te n’adones però la casa
Ja fa temps que és freda
Que no hi entra la llum
I que els petons ja no hi són
Quan abans estaven sempre presents
I caus en una rutina
On jo sóc només
La que fa el sopar
He pensat moltes vegades
Que encara hi som a temps
D’arreglar tot allò
Que ens ha fet diferents
I m’adono que fa molt que no em dius
Allò que sempre em deies
T’estimo
Marxo
Aixeques un xic al cap
De la teva lectura poc intel·lectual
Dona, però jo què sopo?
Suspiro
Marxo
Ni un t’estimo més
Les distància és insalvable
Si l’amor no hi és present.
Com sempre tan cansat
Em fas un petó fred i distant
I t’acomodes al sofà
Esperant com sempre
Que jo et faci el sopar
Però avui el sol brilla d’una altre manera
I jo la veritat, ja me n’he cansat
Truco al taxi que em vingui a buscar
Tanco la porta i me’n vaig
No te n’adones però la casa
Ja fa temps que és freda
Que no hi entra la llum
I que els petons ja no hi són
Quan abans estaven sempre presents
I caus en una rutina
On jo sóc només
La que fa el sopar
He pensat moltes vegades
Que encara hi som a temps
D’arreglar tot allò
Que ens ha fet diferents
I m’adono que fa molt que no em dius
Allò que sempre em deies
T’estimo
Marxo
Aixeques un xic al cap
De la teva lectura poc intel·lectual
Dona, però jo què sopo?
Suspiro
Marxo
Ni un t’estimo més
Les distància és insalvable
Si l’amor no hi és present.
Comentaris
-
Trista realitat[Ofensiu]Jl.Odette | 05-01-2013 | Valoració: 9
El que expresses en aquestes línies per desgràcia passa a la vida real en moltes parelles on les dones es limiten a fer les feines de casa perquè tot estigui al gust dels homes i rebre els seus marits amb els braços oberts, mentre ells arriben i sols es dirigeixen a elles de tant en tant. Sort que anem evolucionant i les dones ja som més independents! M'ha agradat llegir-te,
Salutacions,
Jlo.Odette
l´Autor

16 Relats
27 Comentaris
17122 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.
He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.
Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)
Últims relats de l'autor
- Prínceps i princeses
- Quan l'amor no hi és present...
- CARTA D'AMOR
- Cap d'any
- Bicicleta Cullera i poma
- Amor 2.2
- L'habitació del desamor
- Jo també amb el peu esquerre
- Un amor que diu que no
- Alzheimer
- Habitació a Paris si us plau
- La segona estrella a la dreta
- Carícies vora la platja
- Una vegada en una estació
- La platja