L'habitació del desamor

Un relat de: Júlia Costa
A poc a poc comença a fer la maleta que s’emportarà tots els records, uns records freds que abans havien arribat a tenir molta vida.
Despenja de l’armari totes les carícies que un dia van ser compartides, amb dolcesa i amb molta tristesa deixa l’armari buit mentre recorda l’última carícia, tan dolça, tan tendre, tan seva.
Tanca les finestres de tristesa, mentre una petita llàgrima llisca juganera per a la seva galta desmaquillada. És amb la mateixa tristesa amb la que recorda el primer matí que van compartir, la primera vegada que els dos miraven per la finestra il•luminats per les primeres llum d’un sol de diumenge.
Ha escombrat el parquet de t’estimo, i amb dolor recorda la quantitat de t’estimo que s’havien arribat a dir.
Estén a la terrassa els llençols de passió que ha acabat de rentar, per poder oblidar les carícies i els petons.
Tancant la porta de llàgrimes i deixant buida l’habitació del cor, a poc a poc va tancant una habitació. L’habitació dels records. L’habitació del desamor.

Comentaris

  • Records...[Ofensiu]
    adia12 | 17-11-2011 | Valoració: 10

    tristos, per desgràcia sempre recordem aquella història tant màgica amb llàgrimes. Tant de bo cada cop que penséssim amb tot això ens sortís un somriure brillant a la boca per totes les coses bones que ens ha fet viure.

    M'ha encantat aquest relat, et continuaré llegint!

    Petons

  • Ai, els records...[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-10-2011

    No sé si, malgrat tot els actes portats a terme, la protagonista d’aquest relat ( suposo que és una figura femenina per la referència a la galta “desmaquillada”, però en realitat no ho dius, oi? ) podrà oblidar del tot, ja que la memòria no sempre respon a les intencions de la voluntat, i de vegades manté vius els records en un lloc que no és la ment ni el cor, que no és el conscient ni l’oblit... en una mena de terra sense nom i sense regles.
    I potser algun dia, quan ja no li causi dolor ni tristor, els records tornaran i els podrà contemplar serenament...

    Tornaré a passar per aquí, a fi de llegir altres relats teus, però de moment, per celebrar que t'he descobert com autora, t’envio una abraçada serena,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Costa

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

14849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)