Carícies vora la platja

Un relat de: Júlia Costa
Quan es pon el sol només quedem tu i jo

Sota l’ombra de la platja, nus

Les teves galtes conserven la calor

Sobre la sorra, tu i jo.

Sentin com les ones del mar acompanyen

Totes i cada una de les nostres carícies




I trobant una mica més de vida em beses

Llepant-te els llavis, un cop més salats

No pensem en el temps

Què és el temps quan estem junts?

I els teus dits estan juganers amb la meva esquena




Les teves galtes vermelles reclamen els meus llavis

I sense dubtar-ho et miro i et dic que t’estimo

Que em quedaria la vida en aquesta platja

Amb tu, amb les teves carícies

Escoltant com el mar ens explica els seus secrets

Sabent que som tu i jo còmplices




Escrius a la sorra els nostres noms

Acompanyats d’un t’estimo

Acompanyats d’un per sempre

I rius, i m’agrades

I m’agrades i rius

M’adono que sí, que n’estic segura

M’he enamorat, de tu, de la platja.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Júlia Costa

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

16272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)