Últim...

La llum es va apagar, el silenci es va tornar a apoderar de mi, les llàgrimes regalimaven suaument per la meva cara. La sang se'm va glaçar tenia encara els llavis humits, els ulls oberts, no veia res. Tan sols sentia el dolç flaire que havies deixat en sortir. Em vaig seure al sofà, el cap em donava voltes, aquell últim bes, aquell últim somriure, aquell últim "T'estimo", aquell últim " Fins després" . Ja no et tornaria a tenir al meu davant, mai més, et necessitava, no et podia deixar escapar. Tu ho eres tot. Em vas ajudar a aixecar-me sempre que queia, em vaig fer riure sempre que plorava, ho vas donar tot per mi. Vaig córrer a buscar-te, no et veia, només em guiava pels meus sentits, cada cop més ràpid. Et vaig trobar, sí, tu estaves caminant....Et vas parar, et vas girar...Tu estaves plorant...No em vas veure, volia dir-te alguna cosa volia cridar-te que tornessis amb mi, però no ho vaig fer. Et vas tornar a girar...Te'n vas anar. Volies fer realitat el teu somni, jo ja no pertanyia al teu món , havies d continuar caminant. Hi ha vegades que t'has de sacrificar pels que sempre t'han fet feliç.