Ulls

Dos germans bessons,
menys verds, més blaus.
Dues perles transparents
on podia veure la seva nuesa,
el seu somriure,
la seva pell pàl·lida.
Uns ulls que, privats del seu cos,
haurien segrestat la seva ànima
i la seva bellesa.
Ulls que, vistos a través
dels meus,
infonien respecte i orgull.
Respecte per la bellesa
que transmetien.
Orgull que fossin uns ulls
aparellats amb els meus.
Mirant aquells ulls
l'edat no importava.
tampoc l'alçada,
tampoc el món.
Reien, ploraven,
estimaven.
Ulls que parlaven per sí sols.
Dos ulls, senzillament, bonics.
Els més bonics que veuré mai.