ulls que no veuen res

Un relat de: Marteta
En dies com aquest em poso a pensar sobre el meu futur.
Intent fer-me una imatge de com podria ser jo d'aqui uns anys, però no puc arribar a veure més que el que tenc al davant ara matex...

Res,res és més... o tot és tot. Qui sap?

No puc pensar en un demà sense abans haver viscut avui, no m'imagino a mi mateixa en cap altre lloc ni en cap altre moment que no sigui aquí i ara mateix.

Pens, i pensant ja no sé que pensar.
El cap em dóna voltes que m'arribaré a marejar.

M'agradaria tant en aquests moments poder apagar el meu cervell...
M'agradaria. Ho voldria. M'encantaria.

Però el voler, sovint, no és poder fer-ho.

Comentaris

  • Fas molt bé.... ara i aqui.[Ofensiu]
    Annalls | 06-05-2013

    Es on has de ser, per més que volguem no podem predir el nostre futur depen de tantes coses! Tot i que la més important es que fem avui i la repercussió que tindrà en un imaginari dema, que no serà perquè serà avui.
    Ui quin rollete!!
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96