ulls que no veuen res

En dies com aquest em poso a pensar sobre el meu futur.
Intent fer-me una imatge de com podria ser jo d'aqui uns anys, però no puc arribar a veure més que el que tenc al davant ara matex...

Res,res és més... o tot és tot. Qui sap?

No puc pensar en un demà sense abans haver viscut avui, no m'imagino a mi mateixa en cap altre lloc ni en cap altre moment que no sigui aquí i ara mateix.

Pens, i pensant ja no sé que pensar.
El cap em dóna voltes que m'arribaré a marejar.

M'agradaria tant en aquests moments poder apagar el meu cervell...
M'agradaria. Ho voldria. M'encantaria.

Però el voler, sovint, no és poder fer-ho.