Uf!

més de veritat i quina manera més bonica d'estimar!
Per cert, la fotografia que tens a la bio és relament preciosa!!!!Quina panxa més bonica!
Un petó!

És el que penso jo davant la teva versatilitat.
Les teves poesies i la teva prosa em deixen embadalida.
Els sentiments afloren en els teus escrits d´una manera colpidora, punyent.
Et seguiré llegint, fan de l´Amy. Per cert, no tinc pensat allò de l´escenificació de "Rehab". De moment m´està bé escoltar-la i felicitar-te per la teva literatura.
Una abraçada Angie.
Mercè

...El que em captiva més de tu és la destresa per colar-te en el meu món, com un lladre del temps, fent gala d'una disfressa de mentider i mostrant-me-la amb seducció. I aquesta és la veritat amb la que vull viure, amb aquesta sincera declaració.

Quin final!

Realment l'amor no es tria ni es controla, per sort! L'amor és i punt.

Uf! És el que et dic jo! M'ha agradat molt!

Un petó!

Un munt de molt ben endreçats sentiments que ens regales amb selecte intimisme.
Res a perdre i molt a guanyar.
Molt bo Angie, quasi deixa tou.
Un petonet.

Escaldot

és realment bo. M'he sentit reflexada en aquests sentiments, identificació total. Ës un relat tendre, intimista, suau... i magnificament descrit. He gaudit de debò. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres. 1abraçada.

ESPIRAL.

...de la parella no consta ara entre les meves idees. Potser si la trobo, tindré una mena de ressurrecció inesperada, també, però gaudir de la llibertat i saber que la forma de l'amor viu, malgrat no tenir l'amant, dins meu, em reconforta prou.

...deia una antiga geometria que les línies paralel·les s'ajunten a l'infinit. O no era així?
Hi ha, però, un altre aspecte ams aquestes línies que, com els raïls -vies de tren- estan ensamblades per altres, tros a tros. I aquestes són les importants! Aquelles que amb la proximitat ens fan viure i reviure cada dia...
Bo, xicona! Com sempre salut i rebolica!

mira que no acostumo a comentar-te, perquè sincerament crec que no estic a l'alçada, però amb aquest uf !, no he pogut reprimir-me, felicitats amiga, no sols pel tex, si no per tot el demes.
Es un plaer per mi tenir-te com amiga, fins aviat angie

un farcellet d'abraçades

gege

M'ha agradat la sinceritat amb tu mateixa i l'accent intimista. Ara podria ressenyar algunes o moltes frasses, però m'agrada en conjunt.

salut, onatge

"Sé que les nostres vides són com dues vies paral·leles, abocades a no trobar-se mai. "
M´ha agradat tot el relat... però aquesta frase en concret m´ha fet pensar molt...

SweetInnocence.

M'ha agradat tot això de l'atzar. En Paul Auster diu que les coses veritablement importants de la vida estan en mans de l'atzar. Podem decidir quins estudis farem, on comprem el menjar, quin camí escollim per anar a la feina. Però l'amor, la mort i aquells incidents que van variar la vida de forma essencial succeeixen per mitjà de l'atzar, i fins i tot sembla que hi hagi una poderosa força que els empeny. La trobada amb l'amor segueix aquesta pauta que té aspecte de destí, sens dubte. Arriba quan no l'esperem i per una via imprevisible, però alhora sembla que ens empenyien fins allà per un grapat de factors aleatoris.
Suposo que amb la mort succeeix el mateix, tot i que encara no l'he experimentada. Bromes apart, bona reflexió.

El recordo perfectament del repte. La veritat és que em va captivar. Em sembla una declaració d'amor sincera, honesta, i amb un punt de passió dins la sobrietat aparent. El text molt ben arrodonit (genials el principi i el final), i en podríem extreure més d'una frase magnífica (tan de forma com de fons), per reflexionar-hi.
Potser el títol no m'acaba de fer el pes, però en cap cas desllueix el text.
Fantàstic!

Uns petons,
manel

Llegir-te ha estat com pensar en veu alta!