Turment

Un relat de: Llibre

Una forta descàrrega elèctrica em sacsejà. Els llums es van encendre i el seu esclat em ferí. Encara estava baldada, masegada i macada pels cops rebuts el dia abans. El dolor se'm feia insuportable i no m'abellia començar amb la cançoneta de cada matí. Però era la meva feina i no podia escapolir-me'n.

Obeir. Treballar i obeir. Aquest era el meu sinó. I també el meu calvari.

Vaig iniciar la melodia repetitiva. La tornada de la cantarella em penetrava, esmolada, per cada fissura de la meva còrpora. Em martellejava amb crueltat i jo em sentia a punt d'explotar. Aguantant aquell suplici, em semblava que res no podia superar l'estat de crispació en què em trobava, però m'equivocava: les coses sempre poden anar pitjor.

Ell va entrar: un tros d'animal enze indigne de la seva espècie.

Vaig pregar a un déu inexistent perquè no es fixés, de nou, en mi. Però fou debades. L'home se m'apropà amb mirada luxuriosa i injectada de desig, i em llençà una moneda. Era el meu preu.

Li vaig haver de dedicar cada nota de la meva interpretació. I ell, un individu bavós, grenyut i llefiscós, de manasses fortes com maons i amb renecs de bèstia maníaca, em colpejà com el dia anterior. Una i una altra vegada. Em pegà i em pegà fins que vaig deixar de cantar per sempre més.

Ara només desitjo no tenir cura i que m'arraconin com a un leprós. Ésser una màquina escurabutxaques és tot un suplici.

(Narració guanyadora del 4rt Premi Relats Hiperbreus Grau Miró, 2006)

Comentaris

  • Aquest és el típic cas...[Ofensiu]
    copernic | 28-10-2007

    D'una idea que tens algun dia esmorzant, per exemple, i li dones voltes i voltes fins que trobes una història per aprofitar-la. Aquesta és la sensació que tinc en llegir aquest relat. El mèrit principal és aconseguir no donar cap pista del final, de manera que com ja diu algú en un comentari, has de llegir-te'l dues vegades perquè el que no tenia sentit al principi ara sí li pots trobar l'entrellat.
    Realment, una idea qualsevol a la que li has tret un gran rendiment per fer en aquest cas un relat curt. A mi amb "Sagetes en la nit" em va passar el mateix. Vaig pensar en una bestiesa i escrivint, escrivint al final va sortir un conte de vuit pàgines.
    Fins ben aviat, com a mínim el 22 de novembre, espero.Petons!

  • Res, no volia comentar-te[Ofensiu]
    Màndalf | 25-09-2007


    tan sols he pensat, segurament no obrirà l'email avui, vaig a deixar-li un missatge als relats, potser el veurà.

    Aprofitant que sóc aquí a la recerca de personatges fantàstics (per copiar-me'ls, clar) trobo molt interessant un màquina escurabutxaques pensadora i catalaneta (no afluixa la mosca ni que la matin).

    I de pas, rellegit el relat (s'ha de fer a la força), et concedeixo la medalla d'or mandalfiana als relats breus del 2007. Passa per caixa.

    Felicitats i petonarrus!

  • Penso que és un relat que demana a crits ser llegit dues vegades.[Ofensiu]

    És molt i molt curiós...
    La primera vegada que l'he llegit m'ha passat el següent: fins gairebé el final m'anava posant nerviós amb el virtuós desplegament de recursos retòrics i l'exhibicionisme de vocabulari que arribava a fer-se'm un pelet enutjós. Tot plegat em confonia més que atraure'm. i, sincerament, no hi veia cap bri d'ironia, cego que és un. En arribar al gir final m'he quedat de pedra, gairebé estafat. Però alguna cosa ha passat dins el meu cervell...
    Sabent el que em trobaria al final, he decidit tornar-me'l a llegir i llavors l'he trobat esplèndid. Quines coses!
    Em venen al cap moltes preguntes del perquè m'ha passat això amb el teu relat, algunes d'elles t'acusen a tu com a autora i d'altres a mi com a lector.
    De tota manera, haig d'acabar dient-te que me'n alegro d'haver-lo llegit una segona vegada i poder aplaudir-lo a gust (si m'hagués semblat una caca no t'hauria dit res, ja tinc mals rotllos a la vida quotidiana per a dir les coses com les penso per a buscar males històries amb la bona gent que escriu aquí)
    Un darrer detall sobre el títol de la teva novel·la (que per cert, vaig veure a Proa l'altre dia i quan tingui el saldo de la meva butxaca una mica sanejat compraré) i aquí ens trobem potser amb un problema que tinc jo personalment: Saps que "Ànima Mesquina" és el títol de novel·la, teatre, cinema, etc. més difícil de recordar amb que la meva pobra memòria s'ha hagut de barallar amb tota la seva vida? M'he fet un fart d'escriure mails a amics, parlar amb parents, etcètera, comentant els hi que vull comprar el teu llibre i no hi ha mai punyetera manera que me'n recordi del títol! Desprès el cerco per Internet i dic "Ah si, ostres! Ànima mesquina, Ànima mesquina, Ànima mesquina, Ànima mesquina, Ànima mesquina..." per desprès trobar-me amb el company de torn al qual li vull comentar i... "si, és un títol que no hi ha manera de que se'm quedi al magí però que se que comença amb A!!!". O has escollit el títol més anti-comercial de la història per a una novel·la, que estic convençut que ha de ser esplèndida, o ja m'estic fent vell i em falla la memòria.
    Ai, que trist, sniff...
    (Ah, he deixat de valorar, excepte en casos que els autors em semblin infravalorats, disculpa les molèsties)
    Que tinguis una mona monumental!
    Adeu!

  • equilibri[Ofensiu]
    manel | 18-03-2007

    Admiro sincerament aquestes construccions tan rodones, aquests equilibris que per semblar tan naturals, no deixen de ser difícils i complicats.
    La distància justa, les passes idònies i el ritme adequat.
    Al final una inesperada cirereta acaba de donar forma, sentit i consistència a aquest deliciós pastís.

    Uns petons!
    manel

  • dimarts i 13... sí![Ofensiu]
    kispar fidu | 13-03-2007

    i què??? que importen els números! i els dies! mentre l'instant sigui aquell precís i "tu" siguis allà...!

    Bones Silvieta! com anem?
    És que acabo de fer un cop d'ull ràpid pel fòrum i hi he vist la teva "alerta"...! jeje, certament, jo aquest matí, en posar la data als fulls d'apunts... també hi he parat a pensar! uou!

    (res d'especial en un 13... de dimarts?)

    ostres! dubtava en com capgiraries el final... si potser es tractaria d'una "actriu-cantant-o-música de carrer" que veu com li tiren les monedes... tot i que llavors lo dels cops repetitius em quedava fora de lloc! ; després he pensat: maltractaments, potser? però no... no lligava massa... i ostres tu! em tenies desconcertada! i finalment: una màquina "tragaperras"!!! jejeje, deu ni do tu!

    mai m'havia parat a pensar com "deuen sentir-se"... ni com podrien pensar si tinguéssin vida...!

    per cert: et vaig dir que me mare s'ha acabat el teu llibre i li ha encantat?? sí, sí...! des de que va començar que cada dos per tres me'n feia comentaris: això m'agrada molt / la història m'ha enganxat / està molt ben narrat... etc!
    I se'l va llegir amb un 3 i no res! finalment, em va dir, que "et felicités" i que el joc amb el temps li agrada molt: l'anar i venir dels anys: ara passat, ara present, ara ella, ara l'altra... etc.

    apalins guapa, ens seguim veient!
    espero que tot vagi prou bé!
    (aniràs a la presentació del Llibre de Microrelats?... jo de moment no ho crec...!)

    ens veiem some day!
    cuida't,
    Gemm@

  • ginebre | 08-03-2007

    no puc, no puc. Encara que al final diguis que és una màquina, em fa mal tot això. Em posa els pels de punta!!! És tant realista que fa mal.

  • enginyós![Ofensiu]
    Frida/Núria | 06-03-2007

    un final inesperat. M'ha agradat molt.

  • Jajaja![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 04-03-2007 | Valoració: 10

    Molt bona! Feia temps que no et comentava (a tu? Per què, si ja saps què diré) però no me n'he pas pogut estar! Molt bona sortida, aquesta! Què dir-te de la redacció? Magnífica, per descomptat! Frases breus, com a mi m'agrada. Passat simple, que dóna certa solemnitat a la redacció i evita la reiteració del "va", "van". En resum, que ets tota una mestra no només en novel·la sinó també en narrativa breu!

    I que consti que, d'aquest premi, no me n'havies dit res (que recordi, almenys!).

    Salut i per molts comentaris (i lectures, sobretot!)

    V.

    PD. Me'l clico a favorits, obsta dir-ho.

  • Dels millors[Ofensiu]
    ciosauri | 01-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha semblat un dels millors relats breus que he llegit, i en porto una bona colla. Només un breu comentari: hi ha dies que, depèn com ens va la feina, podem entendre molt bé la pobra màquina.

  • Hahahaha![Ofensiu]
    Leela | 26-02-2007

    ets la repera!!!. Genial! molt divertit. Només tu podies escriure una cosa així, amb aquesta perfecció literària combinada amb el teu inefable sentit de l'humor. Enhorabona pel premi!!

    Un petonas!
    Leela

  • El destí[Ofensiu]
    qwark | 26-02-2007

    A simple vista sembla un relat senzill d'aquells amb sorpresa final (ah, però si resulta que era...!). Però en el fons, quan humanitzes aquest personatge, fas tota una reflexió sobre milers de persones atrapades en feines denigrants o desmotivadores. En alguns casos, com tu planteges, han nascut per això.

    PD: Per donar més valor al premi aconseguit per aquest Turment faré notòria una dada: hi havia altres relataires participant en aquest concurs que, òbviament, no van guanyar. (Ehem.)

  • Coneixent...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-02-2007

    ...un poc els teus escrits curts en prosa, m'imaginava per on havien d'anar els trets. Primer he pensat en un piano; després m'he dit: "Perquè avançar suposicions; ja eixirà la xicona amb la sorpresa". I m'he deixat endur pel vocabulari, per la lligassa de fets, per la feina ben feta ...
    Enhorabona pel premi!
    Salut i rebolica!

  • Humanitzant[Ofensiu]
    angie | 26-02-2007

    Un relat que dóna el gir ben bé al final. Allà mostra la combinació esperada.
    Potser el que no m'acaba de lligar és que hagis descrit el personatge masculí amb trets tan poc agraciats, podria ésser un tio ben plantat també i desesperat per aconseguir el seu premi... I al final potser no hagués calgut dir clarament que era una màquina escurabutxaques. Una frase aclaridora però sense desvetllar obertament l'engany, potser m'hagués agradat més.
    No et pensis que no m'ha agradat, ben al contrari, per això em permeto de dir-te aquest parell de cosetes.
    Un petonàs, guapa!. I molts èxits!

    angie

  • Incisiu,[Ofensiu]
    brideshead | 26-02-2007

    directe i amb un desplegament de bon vocabulari que ja el voldríem molts.... Una història singular, ben narrada, equilibrada en el seu desenvolupament i amb un final inesperat que fa que, tan bon punt acabes, recomences la lectura per trobar-li tota l'explicació a uns mots que abans et semblaven inexplicables...

    Un relat hiperbreu..... però també hiperbo!Després d'un quant temps, m'encanta haver tornat per aquí, per trobar petites joietes com aquesta!

    Una abraçada ben forta, Llibre.

  • Genial[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 26-02-2007 | Valoració: 10

    ens enganyes total, ens fas pensar en una persona, i ens fas sentir el seu maltractament, la seva angoixa, i al final ens dones un gir total, i ens mostres com les parauls poden amagar diferentes realitats. felicitats pel premi... te'l mereixes...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero