tu i ella

Un relat de: natasha

Són les 7 del matí, es lleva i pensa en tu, de fet porta tota la nit fent-ho, perquè avui tu eres el protagonista del seu somni, un de tant d'altres, però no tindria importància sino fos per qui ets. Esmorza, escolta música i, com cada dia, us trobeu, juntament amb dos amics més, per anar a l'institut. Quan arribes li dediques una mirada de bon dia o ni tan sols això, però ella no t'ho retreurà, el contrari, et saludarà amb el millor dels seus somriures, ella en fa prou que tu siguis allà. Durant les classes no us veieu, però mentre tu et diverteixes pelant quatre cables en aquell cicle formatiu que, com tu dius, tan sols serveix per passar l'estona, ella està treballant en les classes del batxillerat que espera que li obri les portes del món que li agrada, tot i que en alguns instants es desconcentra i escriu algunes frases a l'agenda, aquelles que li agradaria poder-te dir, però que la timidesa i la barrera de l'amistat li impediran fer-ho. Arriba l'esbarjo i us reuniu al banc del davant tots els amics per comentar les classes i fer broma. Us mireu, tu saps el que ella pensa, perquè ets una de les 4 persones que la coneix millor i li sap llegir els ulls; saps darrera cada mirada què s'hi amga, si un dia dolent, un de trist o un gran dia; i encara que no ho vulguis reconèixer o acceptar, saps que t'estima. Per això quan us creueu les mirades ella abaixa el cap, té por que vagis més enllà i que descobreixis més del que ella et vol mostrar, però no ho aconsegueix, per tu és transparent. Les classes s'acaben, avui a la tarda tothom farà la seva, però al vespre us trobareu tots quatre per xerrar una estoneta a la placeta que hi ha darrera la piscina, Ella aprofita la tarda per cercar lletres de cançons que li transmetin allò que sempre callarà per por a perdre la teva amistat, perquè tot això pot més que el seu cor.. Són les 8 i a la placeta ni hi ha ningú, tret de vosaltres quatre. Normal, és un fred vespre de principis de desembre i la gent es resguarda del fred a casa seva. Mentre les dues noies, ella i la seva millor amiga, comenten què faràn aquest llarg pont de la Puríssima, els dos vailets, tu i un amic de tots, comenteu la vostra pròxima sortida a la disco de moda. Elles no vindràn, no els hi agrada la música a tot drap i per vosltres millor que millor, ja que així podràs dur a terme el teu lema: "sexe, drogues i rock&roll" tot i que més que un lema és una màscara de carnaval, perquè dues hores després d'haver estat parlant amb el teu colega de la disco, us trobeu tu, ella i l'amiga parlant en un portal, arreserant-vos del fred i filosofant sobre la vida, com diu ella. És aquí quan intenta fer-te veure com és ella, quan li importen els amics i tu. Tu també dius la teva i aquesta vegada no té res a veure amb el "sexe, drogues i rock&roll" d'abans. Ara et mostres tendre, dius que els amicssón el que més t'importen i que tu no serveixes per els rollos d'una nit, que busques algu més seriu. Les dues noies et miren desconcertades, en especial ella. l'has deixada perplexa i feta un caos, tu ho veus i decideixes marxar abans d'aprofundir més en algun tema que tu prefereixes deixar com estar, perquè? per por? Tranquil, no et dirà mai el que sent, tot i que tu tampoc vulguis donar peu a converses en les que hi surti el tema i prefereixes no afrontar la realitat. O talles aquest joc o ella s'acabarà tornat boja, i no precisament i pròpiament dit d'amor. Ja no sap si el seu millor amic és aquell del famós lema o l'altre tendre i sencill amb una part de romàntic. Sens dubte, prefereix l'últim, i preferiaria compartr tots els sentiments amb tu, però callarà, no forçarà situacions ni dirà res, tot i que escriurà pàgines i pàgines sobre el què pensa i evitarà així mentjar-se més el coco pensant en tu. Li importes massa com per perdre't per una conversa que segurament no portaria enlloc.

Comentaris

  • L'amistat... l'amor, sentiments confossos...[Ofensiu]
    lorien | 08-10-2005 | Valoració: 1

    quantes vegades et sents així, tu i ella o tu i ell, també es pot aplicar al revés, perquè les relacions són tant difícils, perquè quan menys t'ho esperes l'amistat es transforma en amor....

    Perquè és tan difícil l'amistat entre un noi i una noia? perquè la por a expressar el que sentim? no ho sé, la veritat és que ens fa tanta por el fracàs...

    Elena

  • Es molt bonic[Ofensiu]
    Bianca | 01-01-2005 | Valoració: 10

    Ei guapisima , m'agrada molt el teu relat i la manera en que descrius i expreses tot ajuda a endinsar-se en el relat i concentrar-te en la lectura de tal manera que res no et pot interrompre mentre llegeixes . Ademes descrius perfectament una situacio que molts cops es real.
    felicitats noieta i molts petons

  • Doncs jo sí [Ofensiu]
    brideshead | 22-12-2004 | Valoració: 9

    que espero que algún dia s'atreveixin a dir-se el que els diu els seus cors... Dolç, senzill, sensible, romàntic, tendre, tímid...
    Molt bonic, Natasha, un petonet!

  • GIRONA AIMADA![Ofensiu]
    Capdelin | 22-12-2004 | Valoració: 9

    com diu el títol d´aquella sardana...
    ets molt detallista, tens molta imaginació... d´un tema tan normal, rutinari, universal... treus material per omplir pàgines i pàgines... ets un pou inacabable...
    el felicito!!!
    és el teu primer relat que llegeixo... seguiré llegint-te i coneixent-te
    un petó...wuappa... i Bon Nadal!!!

Valoració mitja: 7.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut