Tron, trona... tot tronat

L’altre dia, mentre feia alguna cosa que ara mateix no recordo, sentia la retransmissió radiofònica del desenvolupament del congrés d’un determinat partit polític i el locutor donava la notícia de que un determinat personatge havia estat “ entronitzat ” com a primer secretari de l’esmentat partit polític, cosa que em va molestar molt. No pas perquè fos ell l’escollit, que era una qüestió exclusiva dels delegats, sinó l’ús de la paraula “entronitzar” per definir una elecció per a un determinar càrrec. Potser va ser un “lapsus linguae”... o una gràcia... vaig pensar. Però com que la va repetir varies vegades, això ja denotava una ignorància supina d’aquell informador.

Tots sabem a que ens referim quan parlem del tron, tant en el sentit estricte d’aquest històric seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat en certes circumstàncies solemnes, com en el sentit més ampli de monarquia, reialme o regne terrenal. També, és clar, quan parlem del tron pontifici o episcopal, aquest del regne espiritual, tot i que no sempre ho sembla. El tron es relaciona amb el poder, qualsevol que sigui el regne sobre el qual s’exerceixi la sobirana autoritat. La trona o púlpit es relaciona amb la paraula.

Tan el tro com la trona sempre son situats a un nivell superior al que està congregada la resta del personal, tan si son súbdits com si son fidels i això ja estableix, “per se”, una diferència clara entre qui està a dalt i qui està a baix, llevat d’una excepció: la trona infantil, aquesta cadira amb braços de seient molt alt per asseure una criatura a taula i posar-la a nivell de les altres persones. En aquest cas s’enlaira el petit a l’alçada dels grans, en un sentit igualitari, més democràtic.

A què es referia, doncs, aquell locutor amb l’expressió entronitzat ? De fet tant se val, perquè avui en dia cap d’aquests elements tenen la vigència inicial per la qual van ser concebuts, ni la seva utilitat és la que havia estat en els períodes històrics més àlgids, ni la seva funció s’adiu amb la societat actual. S’han desgastat amb l’ús i l’abús i el pas del temps els està arraconant. El seu deteriorament és inqüestionable. El tron i la trona ja son tronats... O, no ?