Cercador
Trobada de les lletres Vocals
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
La Reina de les Lletres havia rebut queixes i comentaris. I atenta, havia notat que
algunes lletres no es sentien tranqui-les. Sobretot les anomenades consonants.
Molt sensible, va descobrir que eren les cinc lletres vocals, les que estaven inquietes
i canviaven de lloc, dificultant en més o menys grau la comprensió.
La sensibilitat estimula i va esbrinar que havia nascut un sentiment, inicialment
de competició, i després evolucionar a una certa prepotència i disfressada
ambició.
Aquest sentiment no ajudava gens a l'harmonia natural que calia per què les
lletres i sobretot les vocals, a l'expressió de les paraules i frases.
Per la Reina de les Lletres el fonament de l'autoritat era el consens i l'acord. Per
això, va convocar una trobada amical de les vocals inquietes i esvalotades.
Eren les vocals: A - E - I - O - U.
Vestides de colors diversos, no coincidents, començar la reunió.
Taula rodona. Espais propers i visualment fàcils per les trobades de cara i ulls.. A
més de la Reina i les Vocals, hi participava la lletra "P", doctorada en paciència i
molt valorada en el col·lectiu de lletres.
Una curta benvinguda de la Reina i demanar que cada lletra expliqués la seva
inquietud o...
La lletra "A" començar a parlar: Mireu he vingut a aquesta trobada per deixar
ben clar la meva privilegiada situació i que heu de reconèixer. Sóc la primera lletra
de l'abecedari humà català. I amb mi es formen moltes paraules i frases i escrits.
Sóc imprescindible.
Un silenci envair el lloc. Les paraules de la lletra "A" portaven una certa càrrega.
La Reina va invitar... Qui vol parlar ara ?
La lletra "I" va dir: Jo reconec el valor de la lletra "A". Però jo també tinc el meu
lloc en les paraules. I m'agrada. Jo sola uneixo paraules i frases. Sóc com un pont
de comprensió i complementació, enriqueixo. I això que deia la lletra "A" de que és
imprescindible és relatiu. Per exemple, en la paraula imprescindible no hi ha "a" i
sí "tres -i-".
La lletra "A" aixecar la ma per intervenir. La Reina no li va concedir.
La lletra "O" tot seguit va intervenir: Estimades companyes, considero hauríem
d'assumir que si be podem anar soles, unes més que altres, formem un conjunt i
hi ha paraules que hi estem totes cinc i en les frases encara més i en els escrits molt
més. Jo sento el protagonisme i força de dos paraules amb la meva lletra: JO i NO,
però no vull sentir un protagonisme excloent. Diferenciar sense excloure.
La lletra "A" tot escoltant la lletra "O" havia canviat d'actitud...potser.
Iniciar molt suaument la lletra "E" el seu comentari: Opino i dono el meu suport a
la lletra "O". Suggereixo i invito a practicar equilibri i una actitud estable.
M'ajuda la paraula, on hi participo al 50%, És i també la paraula esperança, on
convisc amb la lletra "A", dos a dos, equilibri.
Una mirada de la Reina de les Paraules va engrescar a que la lletra "U"
intervingués.
Amb permís. Sóc la lletra "U". Sóc una lletra menys utilitzada, encara que em
sento útil. Apareix-ho en el indeterminat un-una, que obre moltes portes de diàleg i
coneixement. I també sóc expressió de prevenció amb uiiiiii !!! uiiiiiii !!!
El primer torn d'intervencions de les cinc lletres havia acabat. I es notava una
respiració lenta i tranqui-la de les vocals. Semblava que el seu parlament havia
alliberat quelcom que volia sortir i compartir.
La Reina invità a la "Doctora lletra "P" en paciència" a dir o comentar quelcom
adient.
La lletra "P" amb una certa solemnitat expressà:
Cal tenir a ma sempre la botelleta anomenada paciència en les vostres apreciacions
i relacions. La paciència és saber aturar la reacció accelerada i fosca. La paciència
aporta llum i calma i això ajuda a clarificar i re-situar.
Ja no va dir res més la lletra "P". ´Si més no, les seves curtes i concretes paraules
havien calat fons.
La Reina va proposar, animada, una segona ronda d'intervencions concreta i en
línia positiva.
Escolteu, us invito a fer un exercici enriquidor. Cadascuna de vosaltres ha
d'anomenar tres paraules engrescadores que comencin per la vostra lletra. Sols
anomenar. Sense cap mena d'explicació. I atenció no és cap concurs.
Temps de silenci. Cada lletra bellugava tot cercant el que havia demanat la Reina
de les Paraules.
Ja esteu a punt ? Endavant, doncs.... Començarem per escoltar la lletra "U".
La lletra "U" no esperava això. Però va començar.
Aquestes son les meves paraules:
-Ullada.
-Ullprendre.
-Unió.
Molt be. Ara la lletra "O".
-Observació.
-Obsequi.
-Oportunitat.
Ara la lletra "I".
-Imaginació
-Important.
-Improvisar.
Bones paraules, que ens dius lletra "E".
-Encant.
-Encarar.
-Endreçar.
I ara la lletra "A".
-Agilitar.
-Aixecar.
-Acollir.
Bon recull. Us felicito. Un somriure es dibuixar en cadascuna de les lletres. Un
somriure suggeridor de que la trobada havia funcionat.
La Reina invitar a l'acomiadament i insinuar una acció de comiat, amb una certa
prevenció i decisió....
M'agradaria fer un acomiadament amb una abraçada i un crit de pau i ho va
explicar i motivar.
Estimades lletres vocals. Una abraçada és obrir-se i acceptar-se. Una abraçada és
PAU. I la paraula PAU porta la lletra A i la lletra U i enmig esteu també la E, la I,
i la O.
I ara quan us abraceu, a cau d'orella, us dieu un crit suau amb la vostra lletra.
Les cinc lletres s'abraçaren i diuen els que diuen i saben el que diuen que el crit suau de cada lletra va ser.... i encara és..... Ja, Je, Ji, Jo, Ju.
Comentaris
-
resposta a shaudin[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-03-2009
Gràcies.... l'expressió ja,ja,ja.... joia, riure, en català és el que em dius. Moltes gràcies.
-
Molt enginyós[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 14-03-2009
Com ja t'ha dit l'Eulàlia, jo també crec que seria un text molt adient per als infants. Ara bé: em sembla que el final necessita una correcció; en català hauria de ser "ha", "he, "hi", "ho", "hu"; potser no t'hi has fixat.
Shaudin
-
Molt bon relat amic Joan.[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 11-03-2009 | Valoració: 10
Aquest relat podria estar inserit en algun llibre de text, perquè la canalla necessita per aprendre que la motivin i crec que seria un molt bon intent de fer llegir als marrecs.
Et contesto el teu comentari que em vas fer a "Quatre cartes a vida o mort" Primer de tot et vull dir que valoro molt la teva lectura, perquè, encara no sé com va passar, el relat està penjat molt malament, no té espais, no queden separades les dades de les cartes, en definitiva, és un relat "totxo" que no bé ni de gust de llegir.
Fas referencia a l mot "tap" que el padri fa servir envers el seu fillol, jo no el vaig voler canviar, perquè el meu oncle Valencià, Manuel Gausachs i Mari, ja desaparegut, em va enviar uns esborranys de les dues primeres cartes que ell havia escrit quan tenia 17 anys, i amb aquest mot anomenava el seu fillol i tiet meu de nom Jordi. A mi em va fer molta gràcia i ho vaig respectar, i coses de la vida, jo tenia més tema per seguir les seves dues cartes de vida, amb dues cartes de mort, i com que per desgràcia el protagonista era el mateix, vaig pensar que feia un homenatge al meu tiet "carnal" i al meu oncle Valencià si respectava la base d'aquelles cartes que és en definitiva el fillol.
De totes les maneres m'ha agradat molt que llegissis el meu relat, tenia l'intenció de tornar-lo a publicar amb els arranjaments d'espais, però ahir em van comunicar des de l'associació de Dones del Solsonés que me'l publicaven a dintre del llibre que editaran el mes de maig entre uns quants relats seleciionats que vàrem presentar en el V concurs literari escrit per dones, i ara ja tenen els drets d'autor, així que el relat de RC tan feixuc, s'ha de quedar com està.
Una abraçada company relataire i mestre de lletres. Eulàlia.