Tres senyores i un senyor

Una exposició simpàtica, al mateix temps que real, d'alguns dels problemes que pateixen les dones que ja han passat els cinquanta.

Un personatge observador i amatent que troba una solució ocurrent a la situació estrafolària que estan vivint.

Un relat original que demostra que ets una persona conscient de la realitat que estem vivim i que saps decorar-la amb fantasia i un toc d'humor.

Felicitats pel relat!

Núria

heanat a parar al teu relat que m'ha encantat. Molt original i d'un humor irònic molt ben aconsiguit! Enhorabona.

Encara que sembli que exageres, i per tant, dones un caire humorístic al relat, el més sorprenent és que la vida real és així: Una casa de bojos, un sanatori mental a on cada un es pren una medicació i l'únic que tapa bé és el cambrer, que és un observador, un badoc professional, a més de psicòleg ocasional. M'ha agradat aquesta conversa, perquè constato una vegada més que tens el do de l'observació, la badoqueria, de la que feia gala en Josep Pla. Aquest és un ingredient indispensable de la literatura i l'estàs explotant al màxim. Bon relat! Senzill i directe. T'envio petons des de l'observatori i t'agraeixo els teus comentaris que no em flten mai!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

aquest relat me recorda a moltes de les mares d'amics, amigues i coneguts. Sempre he pensat que no vull caure en aquesta quotidianitat que afecta a les dones del relat. Espero conseguir-lo.
M'encanta l'humor que despren aquest text, ja estaria bé aconseguir mirar des d'un punt de vista aixì les coses que ens passen i que són difícils de pair.
Que deurien pensar les dones després de l'acció del cambrer? penso que pot ser riure.

Gràcies pel comentari i d'acord.

Però per desgracia molt corrent. Fa pena pensar-ho seriosament, però tu sempre saps donar a les critiques un to tan divertit, que m'he fet un bon tip de riure.
És nota que t'agrada observar.

Una forta abraçada

ara un 7 doncs un altre 10

que tot i posant-te un 10 la valoració d'aquest relat queda amb un 5,5 torno a posar-te un 10

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo i com veig que a tu també t'han visitat et puntuaré o tornaré a puntuar aquest i d'altres relats amb un deu.
Una abraçada
J. Lluís

Que m'has tret amb el teu relat. I que consti que primer hauria d'haver plorat amb el panorama de les tres amigues. Però sempre queda un bri d'esperança, que és el que ens deixes anar al final. Els hi queda l'amistat per desfogar-se. I el sentit de l'humor.
Salut
M