Tots Sants

Com que s'acosta el dia de tots Sants; he pensat: que millor que aquesta poesia d'en Vicenç que sembla fer-hi referència.
Una introducció preciosa que fa entrar a l'estació tardorenca olorant l'aire pur d'aquets camps argilosos, gaudint la somnolència d'aquets dies de boira on tot sembla moure's a ralentí.
Desprès ja entres a un altre tema, no menys interessant. Quants records meravellosos restaran amagats per sempre més dins les tombes? Un altre dia guardaran els nostres secrets.

Una abraçada

Un poema amb una introducció molt costumbrista però rematat amb reflexions profundes i construïdes amb bellesa poètica. Original.

"...Es moren records
a dintre les tombes,
que amaguen tresors
al peu dels xiprers..."

tresors amagats, silenciats ja per sempre dins la foscor del temps buit, aquell que ja no descompta els segons.

Aquests versos romandran clavats per sempre, Vicenç com la bellesa autèntica del instant en que surt el Sol, com la pluja absent d'una tarda, com els estels entaforats una nit qualssevol de qualssevol dia des que el món és món.

Petons!!

felicitats

Els catorze comentaris que em precedeixen ja ho han exposat tot: Magnífic poema que comença bucòlic per esdevenir transcendent a mesura que passa el poc temps de la lectura. A vegades passa en els poemes: No el copses però allò que dius sóna bé. És la musicalitat que tenen algunes paraules i tot el poema en sí. És el primer 10 que poso. No m'agrada. Crec que la perfecció no existeix però aquesta vegada m'he de treure el barret i corroborar el que diuen els catorze comentaristes anteriors. Salut i versos.

m'ha agradat perque és breu i d'una metrica variable.
te molt bona prosodia.

Només era per agrair-vos moltíssim els vostres comentaris.
Altres persones abans de la publicació a la web ja se l'havien llegit i m'havien dit que els havia agradat. De totes maneres, no m'esperava aquesta acollida tan favorable.
Salutacions cordials i moltes, moltíssimes gràcies pel vostre suport

Vicenç

Hola, Vicenç:
Et torno la visita que m'has fet tot comentant-me un parell de poemes meus. Gràcies per les teves paraules. Ara provaré jo, però com ja he dit en casos anteriors, no sóc gaire bona crítica de poesia. Ho intentaré.
El poema és lloable, i amb això no faig cap descobriment, perquè només cal llegir els altres comentaris que t'han fet per arribar a aquesta conclusió.
Un aspecte que m'ha impactat és l'estructura. Passes de la descripció més general (la gebra, els camps, el sol, el gall, els ànecs...) que ens col·loca en un ambient molt determinat (no parlem d'una gran ciutat), a una descripció més precisa (és el dia de Tots Sants i ens mostres l'ambient que comença a surar pels carrers).
Un cop aconseguida aquesta premissa, ja penetres en els sentiments, en les sensacions... i de quina manera!
Els qustre versos:
"Era flonja
la carn,
ara cendra
de sang."

són, per a mi, els més aconseguits del poema. Tenen una força senzilla que se t'endú.

I després ja passes a fer-nos veure el que significa el dia de Tots Sants, i el que algun dia significarà, tenint-nos a nosaltres de protagonistes. Però m'ha agradat especialment la manera com ho dius, amb una delicadesa que escapa de qualsevol possibilitat de caure en la visió més cruenta, de tot plegat.

I la música, la cadència. Comences el poema amb versos llargs: són versos descriptius. Després els vas escurçant perquè vas concretant la matèria que tractes. I la darrera estrofa es mou entre la brevetat de la tercera i el retorn a la llargada de la primera.

Un poema rodó. De veritat.

I sobre el que em preguntes del llibre que ha guanyat el premi literarai, el cert és que no sé com ha sortit la notícia al fòrum, perquè jo no he dit res (que recordi: potser l'eufòria del moment m'ha fet parlar-ne). Fent memòria, només parlo de que tinc una novel·la publicada i una altra en vies de publicació.
Però bé, potser he parlat de més. Sigui com sigui, de la novel·la que ha de sortir encara no en sé res. Quan aparegui, ja t'ho faré saber.
I gràcies per l'interès.
Salut!

magnífic de forma i de fons, encara valoro més el teu amable comentari al meu "U de novembre", que s'empetiteix sota l'ombra dels teus versos.
Tens raó, des d'ara el títol serà "Dos de novembre".
I tornes a tenir raó, a la derrera estrofa li manca un vers. Ho treballaré.
Agraït per la teva crítica i felicitats pels teus relats, que sempre son un regal.
Brumari

Aquest dia sempre es terrible per mi, portar flors a desconeguts, amb una mare plorosa i un neguit constant de que només fa que esperar aquest dia per plorar. Tanmateix l'olor, les flors, i el sol del teu poema m'ho ha fet prendre amb més tranquil·litat.

Preciós

I què hi podria afegir ? Els comentaristes que m'han precedit ho diuen tot.... Descrius amb una immensa tendresa el lloc on són els nostres éssers estimats .... i el seu record infinit.
Gràcies per totes les teves paraules, Vicenç. Ets molt més que un poeta.

un poema plàcid, calmat, el predilecte per un dia com el d'avui: festiu xo sense haver de festejar.

la calma, q calmada es kedi

FRAN's

Que et tinc que dir . . . moltes coses, per on comença . . . no ho se.
sembla que els dos tinguesim afinitat per les coses que ens toquen dintre del cor.
"Es moren records a dintre les tombes, que amaguen tresors al peu dels xiprers."
Hi en deies al teu comentari que era magnific el meu relat, de el temps perdut,
El teu a mes de ser magnific ademes esta ben estructurat. hem trac el barret.
No paris de escriure vell amic, deixam saboreixar les paraules poc a poc.
"Deixam saboreixa lo facil que es lo que tinc al meu abast."
"Deixam viure un instant com si fos etern,"
Desitjo que a tu et pasi el mateix.
Manel. de Lino.

M'ha agradat el teu poema, perquè un record pels que ja no hi són, crec que cal en les nostres vides i també penso que l'eternitat és això: la perdurabilitat en la memòria dels qui recordes, sobretot, si és amb afecte.
I... potser sí els dos poemes volien dir el mateix. És la recerca contínua del que som i del que pensem que som a través, naturalment, de la paraula. Oi?

Fins una altra.

Primerament deixa'm agrair-te els teus amables comentaris sobre els meus escrits.

He llegit, ja, uns quants dels poemes que has rimat. No tots, per què ets bastant més prolífic que jo, però tot arribarà.
A mi no se'm dona massa bé la crítica -diem-ne- constructiva, la destructiva no gosaria fer-la. Només sé valorar la bellesa dels versos i en el cas d'aquest que du per títol, Tots Sants, puc dir que li he trobada i gens amagada, ans ben al descobert. Et felicito.
També m'han agradat molt Humanitat Inerta, i En una cara he vist. Però el que realment m'ha tocat és, -ara no en recordo el títol i em sap greu, perdona - aquell que dediques al teu avi i en el qual fas un homenatge a la vellesa molt afectuós. El fragment on dius: El pas de les hores/hi juga com feia/l'infant que somreia/ja fa vuitanta anys. M'encanta com ho lligues i la comparació del vell amb l'infant. Molt bonic, de debò.
També m'alegro d'haver-te llegit. I seguiré llegint-te.
Salut i fins aviat!

els records amants fan que els poetes tinguin el poder de perviure el qui ja no hi és; al teu avi li agradaria aquest poema. I a mi, també.

glòria

Enhorabona per la poesia. És fantàstic com amb un joc de contrastos descrius la mort. M'han quedat gravats els versos "era flonja la carn, ara cendra la sang" són genials!

Hola, Vicenç, abans de tot, donar-te les gràcies per l'alta valoració que li has posat a "Els anti-herois" i "El cementiri de les putes". La veritat, no m'esperava tant, però si a la gent li agrada, si mes no em tinc que alegrar. El títol d"Anti-herois" l'he volgut fer servir dient que són una espècie d'herois diferents, amb cadira de rodes, etc, que no són el típic estereotip d'herois. Respecte a la teva proposta de ffer una novel·la si més no ampliada, ho intentaaré, però no hi posis moltaa confiança en mi. Anem a la poesia: m'ha agradat molt, és molt bonica, i mentres la llegeixis la música surt per si sola. Demà és el dia d'anar a visitar la gent que ja no hi és, el dia del triomfant negre, el dia per derramar llàgrimes ben a gust. Estic escrivint un mini-relat, "El meu avi ja no hi és", que m'agradaria que llegissis quan el publiqués, que tracta del meu recentment mort avi i tot el que significava per mi. El meu e-mail és: josclimar@hotmail.com. Jo ja t'he agregat.

Espero que continuis escrivint i rimant com fins ara:

Josep Clínez

és un poema preciós,
m'agrada tal com l'has estructurat,
i m'agrada la seva rima perfecta, natural i gens forçada a la qual ja ens tens acostumats. No sé com t'ho fas per aconseguir fer un gran poema i posar-hi la música adequada.
deu de ser la teva ànima de poeta!!!
(m'hauràs d'explicar el truc)

una abraçada