Tot és el que era i més

Et volia escriure quatre versos
lliures de la pols
que el temps acumula
sobre records i promeses.

Els anys s'estiren sobre la nostra pell
i el passat s'escorre per les nostres venes.
Les paraules que un dia van ser d'or
ara les venem a preu de ganga…

Tanmateix els teus ulls segueixen
cremant els segons quan ens mirem:
No saps la de nits que es barallen
dins les teves pupil.les.

Tot és el que era i més,
tot és a punt d'esclatar
i desfer-se entre les nostres mans…

Però se m'omplen les lletres
de cadàvers temporals
condemnats a ser
eterna promesa.

El passat evoca somriures
que han après a tossir
entre les seves entranyes
de silencis inquiets

I la vida es converteix
en un mar de cronòmetres
que es desdiuen
si ens donem la mà.

Tot és el que era i més,
tot esclata i reneix
entre les nostres savies mans.