Tornar a néixer (3)

Però jo també sóc un d’ells i no goso dir res a ningú. Em poso a caminar entremig de la gent, a veure si puc entendre què significa tot això? Tothom és indiferent als demés, menys jo, què ho fa? Sembla que sigui l’únic capaç de veure-ho tot des de fora, ben conscient.
I ara m’adono de que no hi ha ningú que ens vigili, quins collons! Estem ben sols, això no és una presó, però tampoc sé el que és.
Amb la mà toco el braç d’un d’ells, a veure com reacciona, però no em fa gens de cas.
Totes les portes donen a escales interiors, igual que la meva, i totes condueixen a les respectives cel•les, no s’observa cap porta diferent que ens pugui dur en fora o a una altra dependència, on deuen ser les cuines, per exemple?
Al pati interior, em fixo que prop d’un racó, hi ha una escala feta d’agafadors clavats a la paret, que s’enfila fins a la teulada i ningú se la mira, com si no existís.
Faig una ullada al meu voltant, com sempre tothom al seu rotllo, m’agafo de mans i peus i començo a pujar-hi. Ho vull provar, què puc fer sinó? Encara que no en tregui res. Com els edificis són de quatre pisos d’alçada, conforme vaig amunt, si miro a baix aleshores em fa molta fresa, segur que si caic d’aquí dalt i em trenco les cames o el coll, de la mena que són els companys, continuarien fent la seva, només anirien en compte de no ensopegar amb el meu cos trencat.
Acabada la paret, veig que els agafadors continuen sent-hi per sobre de la teulada i vaig seguint, em penso que després, quan hagi de baixar, em cagaré en tot.
A la que arribo a la carena de la teulada, atalaio tant com puc, el paisatge és molt pla, no es veuen muntanyes ni turons. Observo diferents tonalitats del color verd, camps de cultiu, boscos, una carretereta que deu passar per davant d’aquest edifici i se’n va lluny i sempre recte, a un poble gran, potser una petita ciutat, que haig de força la vista per distingir la torre que de sostenir les campanes de l’església.
Els agafadors van seguit la teulada avall després de la carena, m’aventuro a fer el descens, els agafadors també davallen per la paret exterior, ara si que no ho entenc, com pot ser que sigui tan fàcil fugir d’aquí? Arribo fins el terra i ja sóc fora de la presó o del que sigui.
I ara cap on tiro? Seguiré la carretereta envers el poble.