Tinc ganes de tu (i tu ho saps)

Em desperto contínuament a la nit i durant el dia hi penso sovint. Penso en tu i en aquella trobada. Recordo. Visualitzo el que vam fer i somric, trapella.
I entenc clarament i sense embuts que no estem i que hi tornarem. Que si tocava era per alguna cosa i que no cal buscar trascendències.
És terrenal i hi ha foc. La carnalitat hi és i tu has fet que em calgui un consolador perquè no et puc tenir cada vegada que vull, immersa en aquesta inesperada febre amb el tacte, les sensacions, els sons i el plaer com a símptomes d'una nova recaiguda.
Tinc ganes de tu (i tu ho saps). Tinc ganes de sortir de la dutxa i no assecar-me bé i deixar gotes lliscant pels pits i que tu te les prenguis. Tinc ganes que em passis les mans per sota la camiseta ajustada. Tinc ganes de posar-me dreta al llit i tu, agenollat, que exploris el meu cau. Tinc ganes de posar-me de quatre grapes i de sentir-te amb força, endinsat en mi. Tinc ganes que em transportis del sofà al llit i em tapis amb el llençol per destapar-me en cinc segons. Tinc ganes que em passis les mans per la pell i cremar-te. Tinc ganes de reviure tot això i no m'ho puc treure del cap.
Em desperto i miro de calmar-me.
Em desperto i penso si hi penses, si estàs igual, en aquest mateix moment, ara, com jo.
I...si és així...l'orgasme apareix, com si hi fossis, de tantes ganes com tinc de tu (i tu ho saps).