Terratrèmol

En una vesprada heterogènia
dubito si encendre’t, vell despertar,
si en hores baixes veure’t somicar,
o aquest vespre fer-te primigènia.

Serà amor el que em vincla al teu dolç morir?
Serà un sentiment de grat i joia?
Sentiré que ets de la terra foia?
El meu terratrèmol et farà florir.

No obstant, creixen els dubtes, al mateix temps
que s’esvaeixen aquells interrogants
molestos, imbricats, sobrants, a destemps.

Mentrestant, em queda la remor a dol
i ensems, un buit gegant en el cor esquerp,
fruit del meu omnívor i devot estol.

____________________________________________________
Mª DEL MAR BONET: "Sonet" (de Bartomeu Rosselló-Pòrcel):