Temps fugisser

Un relat de: magalo
Quan fuig el temps perdo el temps
Si vull tapiar cada porta
Implorant que es quedi amb mi
I així tenir temps de sobres

El temps em pot donar temps
D’ensumar moltes més roses
Notar de nou com la pell
Del sol i el vent s’enamora

Sentir com m’abraça el mar
I quan plou lliscar les gotes
Temps per riure i per jugar
Posant passió en cada cosa

Més temps descobrint més mons
On els mots diguin més coses
Amb temps saber separar
Lo important del que fa nosa

Em queixo per si amb el temps
La negra nit ve de sobta
La culpa és només del temps
Quan fugisser em deixi sola




Comentaris

  • És ben cert...[Ofensiu]
    brins | 23-03-2012 | Valoració: 10

    El temps passa arran nostre inexorable, res no el pot fer aturar, tan sols ens deixa records al cor i marques a la pell.

    Com tu molt bé dius en aquest bellíssim poema, caldria que " sabéssim separar l'important del que fa nosa" això ens permetria donar més espai a la sensibilitat.

    Enhorabona per aquests versos, magalo, són molt bonics i fan pensar.

    Pilar

  • La pruïja de viure que ens impedeix viure de veritat[Ofensiu]
    Illadestany | 23-03-2012 | Valoració: 10

    Ho dius tan i tan bé, que m'has deixat sense mots. És intensa la bellesa de les imatges per a descriure el que quasi tots, o almenys jo, vivim cada dia. Aquesta pruïja de fer-ho tot alhora que, al final, ens impedeix gaudir de cada cosa. I aquest sentiment que el temps s'acaba, i que la negra nit ens pot deixar soles en qualsevol moment, que ens espatlla el que tenim ara, les flors i les ones a la pell. Una abraçada
    Illadestany

  • PASSEN ELS ANYS!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 11-03-2012

    Sembla mentida però és així, anem pel món com si ens empenyessin per darrera i ens veiéssim obligats a fer 25 coses a l'hora i això ens priva de poder esbrinar, veure i pensar en tants i tants petits detalls, que sense ni adonant-se'n deixem escapar. Hi ha coses que com que ni ens hi hem fixat, ens passen per alt però en hi ha moltes altres que valdria la pena parar-s'hi una mica i pensar que aquell moment, aquell petit detall d'un comentari, d'un record, d'una mirada, d'una carícia, del que sigui, i que ho deixem una mica de banda, és el que de fet hauria d'anar per davant de tot de la nostra vida. Son moments màgics que deixem perdre i son irrecuperables...

    Una abraçada Marta i moltes gràcies pel teu comentari.

    Gemma

  • Fugisser i imperable...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 10-03-2012 | Valoració: 10


    Primerament et vull agrair el comentari,ara, pensa que és una història inventada tot i que hi ha gran part de la realitat actual. Pel que em dius, pots anar tirant tot i que uns i altres no es podem deixar la lupa en qualsevol racó, cada vegada l'hem de tenir més a ma.
    Pots estar ben orgullosa de que els teus fills puguin estudiar gràcies al vostre esforç!

    Per altra banda, m'acabo de llegir el teu poema i és el dia a dia de la vida, el temps es fugisser i no el podem parar de cap manera però hem d'intentar gaudir al màxim de tot i cada cosa que fem mentre encara disposem del temps que ens va quedant.
    Et convido a llegir PASSEN ELS ANYS, el primer relat que vaig entrar a RC, tot i que ja el tenia escrit d'abans. No és un poema, és una narrativa però l'hi veig bastanta similitud. A veure que opines.

    Bé "veïna", si, visc a Sabadell, al barri de la Concòrdia, a una travessia del començament de l'Eix Macià, l'actual centre comercial de la ciutat.

    Una abraçada i fins a la propera.

    Gemma

  • una lluita contra el temps...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-03-2012 | Valoració: 10

    que sovint intentem fins que ens adonem que és batalla perduda i que l'única sortida és assaborir-lo tal i com és, si no podem influir massa en la quantitat sí que podem fer-ho en la qualitat i en assaborir-lo
    gràcies pel teu poema i pel teu comentari tan encertat al meu poema sobre la mare,

    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com