Tehenas, el virtuós

Un relat de: rautortor

Des de petit sentia la necessitat de col·locar cada cosa al seu lloc i d’esbrinar quin era, precisament, el lloc de cada cosa. Res no podia sobresortir de les línies que la seva ment marcava en cada espai. En cap cas no deixava res a l’atzar, tot havia de ser mesurat, comprovat i demostrat, exacte. Fins i tot, les idees, les creences i els sentiments.
Amb el temps i seguint els consells i els passos de son pare, acreixia més i més el seu nivell de virtuosisme i l’abocava en totes i cadascuna de les activitats que realitzava. I ho feia malgrat el rebuig i la intransigència de les autoritats i les amenaces que rebia, i malgrat l’aïllament i els entrebancs que, sovint, aquest fet li havia provocat. Així i tot, persistia i persistia.
Amb constància i minuciositat escorcollava i mirava de comprendre l‘aspecte, l’estructura i l’essència de tot allò que l’envoltava, ja fossin coses, animals o persones. En tot moment respectava i servava l’ordre establert per la naturalesa, mentre aprofundia en la manera de ser, de néixer, créixer i morir de tots i cadascuns dels éssers que estudiava. I amb aquesta actitud perseverava, convençut que era el camí idoni per llevar definitivament el vel d’obscurantisme que emmetzinava la raó i la ciència. Només calia que un dia o altre quedés demostrat que tot es movia en consonància amb el seu criteri.

Val a dir que son pare era carnisser, dels bons i que ell es convertí en el millor cirurgià del seu temps.

Comentaris

  • Afegitó[Ofensiu]
    rautortor | 30-11-2021

    Amb les presses de darrera hora em vaig oblidar d’afegir-hi un final diferent que tenia preparat en una altra pàgina. Ara que ja s’ha publicat el resultat del concurs l’adjunto perquè en quedi constància. És aquest.


    - I vos en qui creieu?, li preguntà amb segones el jutge.
    - En mi mateix, respongué ras i curt tot mostrant-li les mans obertes.
    De continent a la sala se sentí un mormoleig d’aprovació, excepció feta del tribunal, que restà sever, comminatori, feréstec gairebé.

  • M'ha fet pensar[Ofensiu]
    Prou bé | 21-11-2021

    En el protagonista d'una sèrie televisiva: un metge cirurgià, molt bo, encantador en la seva especificitat,
    Bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    També hem rebut les teves dades personals, tot en ordre.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

177 Relats

610 Comentaris

111023 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen