Tehenas, el virtuós

Des de petit sentia la necessitat de col·locar cada cosa al seu lloc i d’esbrinar quin era, precisament, el lloc de cada cosa. Res no podia sobresortir de les línies que la seva ment marcava en cada espai. En cap cas no deixava res a l’atzar, tot havia de ser mesurat, comprovat i demostrat, exacte. Fins i tot, les idees, les creences i els sentiments.
Amb el temps i seguint els consells i els passos de son pare, acreixia més i més el seu nivell de virtuosisme i l’abocava en totes i cadascuna de les activitats que realitzava. I ho feia malgrat el rebuig i la intransigència de les autoritats i les amenaces que rebia, i malgrat l’aïllament i els entrebancs que, sovint, aquest fet li havia provocat. Així i tot, persistia i persistia.
Amb constància i minuciositat escorcollava i mirava de comprendre l‘aspecte, l’estructura i l’essència de tot allò que l’envoltava, ja fossin coses, animals o persones. En tot moment respectava i servava l’ordre establert per la naturalesa, mentre aprofundia en la manera de ser, de néixer, créixer i morir de tots i cadascuns dels éssers que estudiava. I amb aquesta actitud perseverava, convençut que era el camí idoni per llevar definitivament el vel d’obscurantisme que emmetzinava la raó i la ciència. Només calia que un dia o altre quedés demostrat que tot es movia en consonància amb el seu criteri.

Val a dir que son pare era carnisser, dels bons i que ell es convertí en el millor cirurgià del seu temps.