Sonets de l'edat sàvia [7] / Tardor a la pell

Un relat de: rautortor


Tardor a la pell

Les branques del desmai llauren la bassa,
tremola la tardor en cada fulla,
comença el foc a encendre la natura,
ambre i robí on regnen les maragdes.

Cendregen el cabells al bosc de l’ànima,
s’instal·len els records en cada arruga
sense saber quan trobaran la ruta
que els porti novament al punt de l’alba.

M’amoïnen els fulls del calendari
que a la tardor s’envolen tan de pressa,
recelo dels instants, que se me’n vagin,

que morin dessagnats perquè no hi era;
fóra una sort que, quan la pell s’encalmi,
retrobés el calfred que el cor engresca.

Comentaris

  • Molt bonic i sentit[Ofensiu]
    aleshores | 06-11-2017

    per a mi la primera estrofa és la millor.

  • Molt bonic i sentit[Ofensiu]
    aleshores | 06-11-2017

    per a mi la primera estrofa és la millor.

  • Atardorir-se[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-11-2017 | Valoració: 10

    Viure amb intensitat la tardor, en edat sàvia o no tant, és això, viure. Ahir caminava pels boscos de la serra del Montgrony, a mig camí del Ripollès i el Berguedà, cel grisíssim, pluja , humitat, fresca, colors pàl·lids i desig de llar de foc. Un cigaló esperant el tren a Toses, la calefacció de casa, a Ribes de Freser, la castanya a la panxa. Tardor en colors. Felicitats pel sonet, per la precisió, rep una forta abraçada, Raül.

    Aleix

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen