Cercador
Tardor a la pell
Un relat de: rautortorLes branques del desmai llauren la bassa,
tremola la tardor en cada fulla,
comença el foc a encendre la natura,
ambre i robí on regnen les maragdes.
Cendregen el cabells al bosc de l’ànima,
s’instal·len els records en cada arruga
sense saber quan trobaran la ruta
que els porti novament al punt de l’alba.
M’amoïnen els fulls del calendari
que a la tardor s’envolen tan de pressa,
recelo dels instants, que se me’n vagin,
que morin dessagnats perquè no hi era;
fóra una sort que, quan la pell s’encalmi,
retrobés el calfred que el cor engresca.
[Del poemari Sonets de l'edat sàvia]
Comentaris
-
Serenitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 02-10-2015 | Valoració: 10
Després de llegir aquest poema m'ha restat la sensació de serenitat, un pel de nostàlgia i molta, molta olor de natura humida. És, senzillament, la tardor. Una mà que la coneix ho ha escrit i avui, que de nou me'n vaig a Ribes de Freser, un estímul. Una abraçada, per apropar-m'hi.
Aleix
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140246 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma