Tardes sense tu

estimar és com anar a buscar la pilota d'infant en un camp d'ortigues.
L'absència canvia el sentit de les coses i el temps es ga llarg i tot brilla estúpidament sense motiu.
una abraçada.
PD. IRON MAIDEN, amb I !!!! je je
Allò de "mirada d'Iron Maiden" és una associació tonta d'una mirada cruel comparant-la amb la seva música dura i bestial.

Vaja, un bon poema encara que regalima tristesa... Llàstima que no t'has fixat: "disàncies" i "esperançes" què lleig! (jeje, un apunt dolent, ho sento...!). En realitat el poema m'ha agradat força i crec que l'has escrit en un moment d'aquells... en que necessites escriure. Per sort o per desgràcia, aquests moments solen dur uns sentiments que esgarrapen paraules increïbles.

Petons!

Saps que no tinc paraules per aquest poema. Quan el vaig llegir jus.. vaig flipar gerard, en serio, no ho se.. es preciós, la manera de com ho dius tot...
Et podria dir que la manera com ho narres tot és genial, però aquest poema va més enllà de les paraules, els dos ho sabem...
Fa venir skalofrios...
Sobretot, cuida't uki?
Sigues feliiiiç, liala mooolt, torna't boooiiigg deixa't de tunteriieeess!! :P
Jeje... i marcianuku... gràcies

un altre que m'encantaaa! lelele! ahir ho vam comentarr....

per cert... ets tope de tontuuuu! xDD si estàvem en un lloc ben visibleee! allà amb els globus gegants vermells i les banderetes! xDD (què va, és conya... realment, jo al principi tmp els vaig trobar, però el Bruixot va sortir a atrapar-me!)

aleee! a veure si a la pròxima no et perds! xD


besuuus!


annna**