Cercador
suspirs de l'ànima
Un relat de: Marteta- Compartir:
Aquests dies el cel està gris, tal com el meu cor en aquests moments. No sent res més que tristesa, i els meus ulls s’han ja acostumat a estar sempre mullats per aquelles llàgrimes que no arriben a sortir però que tampoc es mantenen al meu interior.
A cops penso que els meus mals estars són irracionals… preocupar-me per que ningú m’estimi? O serà que jo no m’estimo a mi mateixa? Tal volta, però jo estim als altres, les meves amigues per a mi ho són tot. Si part d’elles falla jo també fall. Si elles pateixen jo amb elles també.
I si, potser sigui jo la que no m’estimi a mi mateixa pel que sóc, però sempre he estat així, i no trob la raó ni vull canviar per als altres.
Intent somriure per no demostrar a les meves amistats feblesa, perquè elles se quedin tranquil.les, seguint la seva gran i important vida, mentre jo em menj totes aquestes preocupacions interiors expulsant-les mitjançant suspirs.
Comentaris
-
Has de viure com et plagui a tu![Ofensiu]Bonhomia | 20-09-2012 | Valoració: 10
No et pensis, Marteta, jo sovint penso en tu. Ara mateix m’estic preocupant per tu. T’hauria d’importar ben poc el temps que faci, sempre hi ets i t’has de prendre el temps com una diversió. M’explico: potser no ho saps, però tu ets molt més forta que els núvols i la pluja, només es tracta de que estiguis contenta quan hi ha pluja o núvol perquè tu ets natural.
Tens un gran cor, i l’has de cuidar molt bé. No estiguis trista, si us plau.
Conec el problema de les llàgrimes i del no poder plorar: deixa’t portar, no siguis exigent amb tu mateixa, i ploraràs d’emoció, ja ho veuràs ( si segueixes el meu consell ). Els teus malestars no són irracionals, són fruït del que et demana la societat, que demana molt i ens treu autoestima.
M’alegro moltíssim que tinguis unes bones amigues, hi ha gent que es troba en soledat completa i problemes emocionals molt greus, tu no! : )
L’autoestima és molt important, Marteta, estima’t, dona’t plaers. I és clar que no has de canviar! Tu ets tu! Jo sóc jo! L’altra és ella! L’altre és ell! O elles o ells! O en comú! …
M’haig de permetre dir-te que no forcis mai un somriure, també vénen de manera natural, deixat dur per tu mateixa! : )
No et mengis el coco ( això és molt important ). Com diuen Dusminguet: La pena al riu! I els sospirs et serán agradables.
Sergi ( Un fan teu! ) ; )
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165835 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77