suspirs de l'ànima

Un relat de: Marteta
En aquests moments no atur de demanar-me si qualcú en aquest món vetla per a la meva feliçitat, si algú es preocupa per mi quan em sent malament … Sovint m’ho demano, però no obtentc cap tipus de resposta, cosa que en el meu llenguatge significa que ningú es preocupa per jo en aquests moments ni mai ho ha fet.

Aquests dies el cel està gris, tal com el meu cor en aquests moments. No sent res més que tristesa, i els meus ulls s’han ja acostumat a estar sempre mullats per aquelles llàgrimes que no arriben a sortir però que tampoc es mantenen al meu interior.
A cops penso que els meus mals estars són irracionals… preocupar-me per que ningú m’estimi? O serà que jo no m’estimo a mi mateixa? Tal volta, però jo estim als altres, les meves amigues per a mi ho són tot. Si part d’elles falla jo també fall. Si elles pateixen jo amb elles també.

I si, potser sigui jo la que no m’estimi a mi mateixa pel que sóc, però sempre he estat així, i no trob la raó ni vull canviar per als altres.
Intent somriure per no demostrar a les meves amistats feblesa, perquè elles se quedin tranquil.les, seguint la seva gran i important vida, mentre jo em menj totes aquestes preocupacions interiors expulsant-les mitjançant suspirs.

Comentaris

  • Has de viure com et plagui a tu![Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-09-2012 | Valoració: 10

    No et pensis, Marteta, jo sovint penso en tu. Ara mateix m’estic preocupant per tu. T’hauria d’importar ben poc el temps que faci, sempre hi ets i t’has de prendre el temps com una diversió. M’explico: potser no ho saps, però tu ets molt més forta que els núvols i la pluja, només es tracta de que estiguis contenta quan hi ha pluja o núvol perquè tu ets natural.
    Tens un gran cor, i l’has de cuidar molt bé. No estiguis trista, si us plau.
    Conec el problema de les llàgrimes i del no poder plorar: deixa’t portar, no siguis exigent amb tu mateixa, i ploraràs d’emoció, ja ho veuràs ( si segueixes el meu consell ). Els teus malestars no són irracionals, són fruït del que et demana la societat, que demana molt i ens treu autoestima.
    M’alegro moltíssim que tinguis unes bones amigues, hi ha gent que es troba en soledat completa i problemes emocionals molt greus, tu no! : )
    L’autoestima és molt important, Marteta, estima’t, dona’t plaers. I és clar que no has de canviar! Tu ets tu! Jo sóc jo! L’altra és ella! L’altre és ell! O elles o ells! O en comú! …
    M’haig de permetre dir-te que no forcis mai un somriure, també vénen de manera natural, deixat dur per tu mateixa! : )
    No et mengis el coco ( això és molt important ). Com diuen Dusminguet: La pena al riu! I els sospirs et serán agradables.

    Sergi ( Un fan teu! ) ; )

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96