Supervivent. Tema: Bogeria

Em vaig escapar de la ferotge cacera acarnissada de la bogeria. La seva boca plena de demència afilada no em va desmembrar. Tot i que li vaig sentir l'alè putrefacte davant la psique, i els udols del seguici de ments devorades que l'acompanyaven penetraven, com sagetes, els meus timpans, no vaig esdevenir una víctima esquizoide, escindida pels seus àvids ullals sagnants de follia.

Latent, la senyora de la demència, va esperar pacientment, per acorralar-me en els pous podrits de manicomis sense fons, enmig de desencaixats rostres, pertorbades mirades sense esperit, gemecs que volien ser mots de clèmencia... però la brutal i eterna desesperació del frenopàtic no va rompre la meva ànima diamantina en mil fragments, incapaços de sentir i captar lúcidament el món que m'envoltava.

Vaig aconseguir vèncer-la! Em vaig escapar cap al futur, imperturbable, serena i eterna. Sense partir, sense modificar. Autènticament i senzilla, jo.