Cercador
Supervivència
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Amb sorra del rellotge que em conté
alço castells prop de la platja remorosa;
la sal de les paraules m'esquitxa els ulls
mentre l'impuls colpeja la meva roca viva:
despulles del naufragi
d'illes d'amor paradisíaques
que em vaig inventar ingènua
per tal de sobreviure.
Comentaris
-
un tros[Ofensiu]manel | 21-10-2006 | Valoració: 10
hola teresa,
t'has endut un trosset de mi amb aquestes petites meravelles. Porto una estona llegint-te i no se quina m'agrada més. M'he aturat en aquesta supervivència que encara em ressona per dins.
gràcies per tot això.
uns petons!
manel -
ets poeta [Ofensiu]jaumesb | 27-09-2006 | Valoració: 10
de cap a peus
-
HOLA TERESA[Ofensiu]meral | 26-09-2006 | Valoració: 10
M'agradat molt el teu poema i la teva biogràfia. Penso com tú, que sempre em de seguir un somni i escriure també ho és.
Fins a la propera. -
benvinguda de nou, teresa![Ofensiu]ROSASP | 25-09-2006
Per fi ja se't pot comentar...
Déu ni do quin munt de castells de paraules i sentiments has construit, ficant el teu cor per bandera, amb la sorra d'aquest rellotge que et conté.
Els somnis i les il·lusions, els somriures tendres i els petons gravats a flor de pell també formen part d'aquestes illes d'amor.
Evidentment, res és del tot perfecte ni els paisatges que ens envolten són permanentment paradisíacs, però els braços d'aquesta vida que batega són la llum càlida i la força amagada que ens ajuda molt més que a sobreviure.
Una forta abraçada i fins ben aviat!
-
Molt bonic![Ofensiu]pseudo | 25-09-2006 | Valoració: 10
No m'extranya això del llibre premiat!!
Valoració mitja: 10