Submissió a la foscor

La ciutat dorm i calla.
La nit s'apodera d'ella,
desfermant arreu
una equívoca alegria.

Mentrestant,
a Bàsora cauen bombes
i a N.Corea moren infants
a canvi d'urani enriquit.
I jo,
absent en els somriures,
em mantenc fidel a l'esperança
que més enllà de les estrelles
i la lluna,
hi ha vida.

La nit s'apodera
del silenci de tots.
La gent dorm
sotmesa a l'insubmissió,
i jo,excluït
de la civilització,
mal visc en l'insomni.

Sapigeu però,que qualsevol nit
pot sortir el sol.