Cercador
Subjectivament objectiu
Un relat de: Marteta- Compartir:
Arribà un dia en que es cansà de ser el que era. Descobrir-se (en aquell buit plè d'existència) esdevingué frustrant. Les aspiracions i les respiracions es frenaren. Ansiava viure, a la seva manera, reinventant definicions, recreant emocions, esborrant desigualtats.
Arribà un dia en que es cansà de la seva existència...va deixar-se emportar per la inèrcia, com l'arena que vola amb el vent, com la llum de les estrelles s'oculta darrera els núvols. Subjectivament objectiu, dolorosament.
Arribà un dia en que es cansà de la seva existència...va deixar-se emportar per la inèrcia, com l'arena que vola amb el vent, com la llum de les estrelles s'oculta darrera els núvols. Subjectivament objectiu, dolorosament.
Comentaris
-
La pèrdua de la pèrdua[Ofensiu]Bonhomia | 20-08-2015 | Valoració: 10
Existència catastròfica... on em duus? Al pou de l'infinit o més avall de l'abisme on no s'hi respira? Seré concís: si em perdo, què em perdrà? M'ha encantat. És excepcional. M'han vingut al cap aquestes paraules.
Sergi : ) -
Realisme poètic[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-08-2015 | Valoració: 10
Unes paraules de prosa poètica magnífica, plenes d'angoixa vital, plenes de realisme. Si més no, sinceritat. Sempre és un plaer llegir-te, Marteta. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
166937 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77