Suavitat i equilibri

Ara que els dimonis s'han calmat,
retorna la suavitat i l'equilibri
a la cambra on som gitats,
en el silenci que acompanya
el llunyà brogit de la ciutat
i alguns gossos trenquen, esvaïts.

La remor penetra en la penombra
mentre repasso la teva pell,
a parts freda, sobre les teves formes
que encara són rotundes.

Potser no ho he fet mai així!
I sigui el primer cop que acarono el teu cos
repetidament, com el ribot del mestre
sobre la llisa fusta que roman en el banc,
en el plàcid matí tardoral,
deixant un polsim de serradures...

Sense pausa ni neguit
el tou dels dits contempla els porus,...

Quan durarà? Quan pararà i per què?
Et preguntes ben quieta:
Jo escric aquest poema sobre la teva pell.