soterrament de les vies del tren d'Igualada (o altra lloc)

En principi estic totalment en contra del soterrament de les vies del tren d'Igualada, però no es pensin que m'hi oposo per motius "normals", com podrien ser l'estalvi de despesa pública o el gran enrenou, amb les molèsties, que suposaria per a la població. El motiu, el meu motiu, és perquè sóc del tot contrari a l'existència del ferrocarril, també del transport aeri i del cotxes de línia, però no es creguin que només em refereixo al transport públic, també s'hi val per a tot el que es belluga amb motor d'explosió, fins i tot quan apareguin els cotxes elèctrics o d'hidrogen hi estaré en contra, per la senzilla raó que em són desproporcionadament ràpids en relació amb els nostres moviments naturals, i això no pot ser bo de cap manera.

Voldria viure en un món on el vehicle més veloç fos un carro tirat per dos bous somrients, on la feina d'obtenir aigua de la font comuna ens ocupi tota una tarda, on la gent, en qualsevol moment del dia, es pugui permetre perdre dues hores ininterrumpudes per observar els diferents matisos que té el color verd en una fulla de llorer. M'entenen per on vaig?

Voldria viure en un món on no fos cap luxe poder dedicar un dia i mig a atendre una persona que no té a ningú qui se l'escolti. Que ens poguéssim estar tres hores a la cuina per fer una sola truita de patates i dues més per menjar-nos-la, compartint-la amb els amics.

Voldria viure en món on la porta de casa fos sense pany, així només seviria per barrar el pas al fred, però tohom hi podria entrar i sortir. No tindríem els aparells que ara considerem valuosos, així no patiríem per res que ens poguessin prendre.

Comprenen ara per què sóc contrari al soterrament de la via del tren? D'aquesta mena de desenvolupament tan competitiu?

Soterrar les vies implica retirar grans quantitats de terra. En cada grapat de terra hi viuen milers d'organismes --qui pot negar la seva capacitat de pensar?-- que no podrien entendre per què el destí, o el déus despietats, els fan morir en un desastre que ells qualificarien de "natural".

Per tal que puguem viure, cal que altres morin, això és una llei biològica, però no podriem minimitzar-la tant com fos possible? Tot sovint som insensibles al patiment i la mort dels altres éssers vius, és llei de vida, oi? Mes, medito a vegades, quan arrenquem una fulla de qualsevol planta, només per observar-la de més a prop, en realitat estem arrencant tota la vida d'aquest món.