Petons piròmans

Un relat de: Jacques Adolphe
Som fills d’una generació
sotmesa i oprimida,
i d’una societat
anormal i pertorbada.

Els nostres cossos ballen
sota la tènue llum,
del únic i solitari fanal,
de la plaça de la font vella.

Noto sota els meus pits
la duresa dels seus mugrons
i jo embambat i embadalit
m’estreny la bragueta del pantalon.

Entre els meus braços,
es fonen, el seu cos i el meu.
El desig ens consumeix,
la luxúria ens acapara.

De jaç el nou pedrís.
Recolzat d’esquena
als dos arcs de mig punt
fets de pedra seca.

Paraules dolces dels seus llavis,
petons piròmans
amb plaents gemecs,
dels cossos humits i vibrants.


Un de tants 1978

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

22 Relats

33 Comentaris

4402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.