Petons piròmans

Som fills d’una generació
sotmesa i oprimida,
i d’una societat
anormal i pertorbada.

Els nostres cossos ballen
sota la tènue llum,
del únic i solitari fanal,
de la plaça de la font vella.

Noto sota els meus pits
la duresa dels seus mugrons
i jo embambat i embadalit
m’estreny la bragueta del pantalon.

Entre els meus braços,
es fonen, el seu cos i el meu.
El desig ens consumeix,
la luxúria ens acapara.

De jaç el nou pedrís.
Recolzat d’esquena
als dos arcs de mig punt
fets de pedra seca.

Paraules dolces dels seus llavis,
petons piròmans
amb plaents gemecs,
dels cossos humits i vibrants.


Un de tants 1978