Sonet llunàtic

Ens mira fixament, dragó de llum cendrosa
escalant la paret, fonda de l'infinit,
escampador d'estels extrets d'un sac sargit
amb blau de cartolina i bleix de pau mandrosa.

Silenci d'ulls fitats, tan cert que sols et mira,
es desfà per la seda que lluu sobre l'herbei.
Lleus boirades de sucre, ungüent de sa remei
contra tota tortura morint sobre la pira.

Seus sobre la barana, tremola el bosc despert,
lluny canten les granotes rera els pals de la cleda,
i el temps resta a l'espera del teu diàleg cert.

Escalant la paret, dragó de llum s'enreda
deslliurat de la brida dels teus ulls gris i verd.
Callada te la mires, de Lluna és temps de veda.