Sonet IV (Amb incapacitat força evident...)

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

M'ha agradat molt aquest sonet.
No tinc paraules.
M'agraden molt els sonets, com podràs deduïr.
Ja t'aniré llegint.
l'Enhorabona.
Salutacions

Francesc Vallès

ja em falten paraules, però no deixes d'evocar sentiment... gràcies jaume

aquest escrit i m'ha semblat sonor i plè.

Aniré revisant els teus escrits.
Fins aviat

Sembla que som davora tu quan escrius.

Sembla que som davora tu quan escrius.

un sonet..., quasibé res!

escrivim per respirar, (que cert!), jo que he tingut crisis d'angoixa ho sé de debò i veig que tu també.

poder escriure és un privilegi extraordinari, i poder sontactar amb persones com tu, també.

Gràcies per comentar-me. Sempre parlo del mateix i sento que algú, algun dia em tirarà quelcom pel cap amb tota la raó, per pesada!!
,
una abraçada d'agraïment, Anagost!!

Amb capacitat evident
i habilitat demostrada
garlanda de mots, collaret
has escrit altre vegada.
Salut!

Em passa el mateix que al meu benvolgut paisà de La Marina. En tots els anys que porte fent poemes, que ja són prous, hauré fet quatre o cinc sonets, molts d'ells lamentables...
És força difícil posar-se uns límits en la mètrica i la rima i, a més a més, tenir la llibertat d'expressar el que sents.
Tu ho has aconseguit, fins i tot amb caramull.
Tan sols puc dir-te que em trec el barret, i que si alguna vegada ens veiem per algun lloc, ja em contaràs el teu secret.
Una abraçada!
FRANCESC (Un poeta valencià)

Ja ho ha dit Antoni.
Jo no tinc paciència, ni enginy, per fer sonets. I em meravelle de la teua facilitat, i de la cadència (diria sensual) que ets capaç d'infondre, és més que rima, com un rierol que s'escolta i no es veu entre el jardí de les paraules.
Salut, company.

Em rendeixo a la sonoritat, al ritme i al contingut del poema, amic llegidor. Tinc, prou que ho saps, debilitat pels sonets i aquest és senzillament un sonet meravellós.