Són dos quarts de vuit

Són dos quarts de vuit i la verdulaire que ven carn ha obert la parada del mercat. N'està ben cansada d'aquesta feina i d'haver-se de passar les hores fent veure que ven una cosa que no ven . Ser una verdulaire que ven carn és una feina molt dura. Mai no pots fer mala cara, sempre has de ser amable i cal empassar-se les mentides de tota la clientela com si no passés res.

Avui és divendres i, per tant, el dia més dur de tota la setmana. La desfilada de mentiders sol començar a les vuit del matí, quan el mercat obre les portes, i no s'acaba fins les set de la tarda, just el moment en què els vigilants impedeixen que entri ningú més.

Així doncs, avui, que és un divendres qualsevol, el primer en arribar serà en Pep Riera. Aquest degenerat, que es vesteix de velleta i es fa dir senyora Amèlia, és el propietari d'un bordell de les afores de la ciutat. Explota centenars de joves i de segur que té contactes amb traficants de droga. Malgrat això, la verdulaire que ven carn ha de somriure i preguntar amb veu dolça: Com es troba senyora Amèlia, posarem el de sempre? En Pep Riera sempre s'emporta dues pastanagues i tres àpits, esclar, que ell en diu una cuixeta de conill i tres talls de llom, I la verdulaire que ven carn al mercat ha de disimular i deixar tots els productes al cistellet que realment és un maletí amb una pistola.

Les mentides i les bogeries no són propietat única i exclusiva del clients. Allà tothom somriu falsament i cadascú s'empassa la seva mentida de la millor manera possible. La verdulaire està envoltada de tres verdulaires més i totes elles fan veure que venen carn. Les carnisseres xisclen i empaiten la clientela tot cridant "encara belluga", les peixateries serveixen les sardines i el lluç com s'hi fossin olives, i les parades d'olives volen fer creure que aquelles boles verdes i negres amb cebetes i cogombrets tenen gust de maduixa, menta i llimona.

A mig matí arriba l'Esperança, una senyora de mitjana edat edat i grassoneta que es fa passar per un noi negre nouvingut al barri. La verdulaire que ven carn sent llàstima per aquesta dona. Ella no fa mal a ningú - no és com en Pep Riera - però si es veiés amb els seus ulls! És nascuda a Sort i vol fer creure que és senegalès i amb prou feines parla català! Fa patir, sempre s'enduu tres quilos de ceba - ella en diu aletes de pollastre - ves a saber què en fa després.

Fins i tot dinar ha esdevingut un problema, si vols beure aigua has de demanar vi, de la sopa en diuen macarrons, de les amanides llenties, del bistec mongeta tendra, i del gelat cafè. La verdulaire que ven carn fa molts anys que treballa al mercat i se sap les mentides de cadascú, però de vegades se n'oblida, i ha d'acabar convinant els plats de formes estranyes.

Els grillats de la tarda no són menys curiosos que els del matí. Cap a les sis arriba en Josep, un ancià de vuitanta-tres anys que creu acompanyar la mare al mercat quan surt de l'escola. Pobre Josep, sempre explica a la verdulaire que ven carn què ha fet a l'escola i tradueix les paraules de la seva imaginària mare.

L'Emma també és un personatge curiós, es diu Antoni i varen anar junts a l'escola, creu que està embarassat, que té una altra criatura i un marit. Sempre porta un coixí sota el jersei i remena un nino de plàtic que dorm o plora - segons si l'aparell on han gravat els plors d'una criatura té piles o no-. Sempre s'enduen enciams i cols. Cuixes de pollastre i hamburgueses que en diuen ells. La verdulaire que ven carn sempre ha sabut que l'Antoni era homosexual i no entén perquè ha hagut de muntar tota aquesta parafernàlia.

Per sort avui - que és un divendres qualsevol- no ha estat el pitjor dia de la setmana, com sol ser sempre, i la verdulaire que ven carn pot tancar la parada a temps i arribar d'hora a casa, allà l'esperen en Xavier i els seus fills, l'Aina i en Tomàs. Són dos quarts de vuit quan posa la clau al pany i sent l'enrenou. No entén perquè el bojos del mercat han de dir que és soltera.