Somriures

Un relat de: besllum

Encara ens queden somriures
amagats sota el coixí de la nit,
fugim de la vida esquizofrènica
de la presó dels sentits.

Vine amb mi,
t'he descobert solitari,
repta al destí de les hores,
vola alt fora de tu,

dissipa'm la gana i la set,
brolla'm l'ànima deserta,
setge del meu cos envestit.



besllum

Comentaris

  • Altre vegada jo...[Ofensiu]
    Annalls | 14-11-2012

    No entenc perquè l'anima es el setge...no es més aviat el cos?

  • Continua passant poemes.[Ofensiu]
    Annalls | 14-11-2012

    Ja ets entre els meus preferits...em fas pensar ,algunes coses no les copso gaire bé i això es bo.
    Anna

  • desig[Ofensiu]
    jaumesb | 29-10-2008 | Valoració: 10

    vida

  • Somriures[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 11-08-2008 | Valoració: 10

    Bonic somriure en forma de poesia... M'han agradat (igual que altra gent, veig) els darrers versos, sobretot el de "brolla'm..."

    Enhorabona pel poema!

  • vida esquizofrènica[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-08-2008

    fugim-ne

    per a que no sigui capaç d'absorvir-nos
    i abolir les nostres llibertats.


    t'he vist treure el cap pels fòrums algun dia, i avui he vist el teu somriure escapar-se d'entre els últims comentats ;)

    "presó dels sentits"?
    (vols dir que ells no ens alliberen?)
    Recentment he estat fent un poemari titual SENT sobre ells, i crec que són els que ens proporcionen més llibertat: ens transmeten el món!



    dissipa'm la gana i la set,
    brolla'm l'ànima deserta


    m'encanten

    sobretot la musicalitat del dissipa'm i el brolla'm, els trobo genials.


    ens veiem pel web!
    vagi bé!
    kispar, gem's

  • Això:[Ofensiu]
    pinter | 09-08-2008 | Valoració: 9

    benvinguda!

    Tots 3 poemes m'agraden. Són tendres, bells i musicalment ben construits, és el meu parer, és clar.

    Et seguiré llegint...

    Salutacions!

    X

  • Clar de lluna | 09-08-2008

    ...preciós. El somriure és quelcom màgic que mai s'ha de perdre. Un plaer haver-te descobert!

    Una abraçada!

  • ànimes desertes[Ofensiu]
    franz appa | 07-07-2008

    un poema bellíssim, un crit d'ànima solitària cap a una altra: potser en el fons sempre és això, la poesia, recerca ardida i desesperada de contacte fratern amb els iguals, súplica per què s'ompli el buit que ens queda en el territori limitat pel setge de la companyia. Potser sigui això l'amor. I amb el somriure sempre a flor de llavi.

    Salutacions,

    franz

  • Si fins ara eres lector/a, benvingut/uda al món dels autors[Ofensiu]
    llamp! | 01-07-2008 | Valoració: 9

    No sé res de tu, però has participat al meu melorepte, me n'alegro de tenir-te entre els participants. T'animo a escriure més, a publicar i a entrar en el joc dels reptes, gran idea per millorar un mateix les seves capacitats i habilitats d'escriure i llegir.

    Endavant!!!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: