Somriures

No entenc perquè l'anima es el setge...no es més aviat el cos?

Ja ets entre els meus preferits...em fas pensar ,algunes coses no les copso gaire bé i això es bo.
Anna

vida

Bonic somriure en forma de poesia... M'han agradat (igual que altra gent, veig) els darrers versos, sobretot el de "brolla'm..."

Enhorabona pel poema!

fugim-ne

per a que no sigui capaç d'absorvir-nos
i abolir les nostres llibertats.


t'he vist treure el cap pels fòrums algun dia, i avui he vist el teu somriure escapar-se d'entre els últims comentats ;)

"presó dels sentits"?
(vols dir que ells no ens alliberen?)
Recentment he estat fent un poemari titual SENT sobre ells, i crec que són els que ens proporcionen més llibertat: ens transmeten el món!



dissipa'm la gana i la set,
brolla'm l'ànima deserta

m'encanten

sobretot la musicalitat del dissipa'm i el brolla'm, els trobo genials.


ens veiem pel web!
vagi bé!
kispar, gem's

benvinguda!

Tots 3 poemes m'agraden. Són tendres, bells i musicalment ben construits, és el meu parer, és clar.

Et seguiré llegint...

Salutacions!

X

...preciós. El somriure és quelcom màgic que mai s'ha de perdre. Un plaer haver-te descobert!

Una abraçada!

un poema bellíssim, un crit d'ànima solitària cap a una altra: potser en el fons sempre és això, la poesia, recerca ardida i desesperada de contacte fratern amb els iguals, súplica per què s'ompli el buit que ens queda en el territori limitat pel setge de la companyia. Potser sigui això l'amor. I amb el somriure sempre a flor de llavi.

Salutacions,

franz

No sé res de tu, però has participat al meu melorepte, me n'alegro de tenir-te entre els participants. T'animo a escriure més, a publicar i a entrar en el joc dels reptes, gran idea per millorar un mateix les seves capacitats i habilitats d'escriure i llegir.

Endavant!!!