SOMNOLÈNCIA

Avui he tingut un bon despertar. Ha estat una lenta i encalmada transició des d’un son molt profund a una vigília mig emboirada. Un perfecte estat de somnolència. Encara tenia els ulls closos, que ja he sentit l’agradable sensació de placidesa que estava posseint el meu cos, totalment nu. Ben estirada al llit, gairebé en la mateixa posició que m’hi vaig posar a l’anar-me’n a dormir i només el fi llençol de sobre mostrava irrellevants signes d’activitat nocturna.

I això m’ha sorprès força, ja que sóc de les que tinc mala jeia. A les nits em moc molt, giravolto sense parar, adopto tota mena de posicions grotesques i quan em llevo trobo els llençols ben rebregats i de qualsevol manera i el coixí als peus del llit o fins i tot al terra.

Però aquest matí no. L’ordre era gairebé perfecte i si no fos perquè sabia que allò era ben real, creuria que es tractava d’un miratge. Una nit tranquil•la, pel que sembla, he pensat. O potser no tan tranquil•la, a jutjar per la palesa humitat que notava envaint el meu sexe i que els meus dits han refermat quan, en un gest que la somnolència ha fet instintiu, els he deixat recórrer aquella zona, tot recordant el somni que he tingut.

Era conscient de que no dormia, però també ho era de que no estava plenament desvetllada. Em trobava al llindar entre el mon real mig enterbolit i el mon oníric absolutament lúcid. El perfecte estat de somnolència del que ni la meva ment ni el meu cos, avui en íntima comunió, en volien sortir. M’hi trobava tant a gust immersa en aquella sensació de placidesa, tan intensa i gratificant, que no desitjava que el plaer s’esvaís ni que l’ànim somnolent deixés pas a l’estat de vigília.

Recordava vívidament el somni, meravellós somni... i jo, amb indolència, l’he reviscut amb la gestualitat que reproduïa cadascuna de les abraçades i cadascuna de les carícies rebudes d’aquell ésser amb qui he compartit, en somnis, el frenesí d’un joc sexual portat fins a l’èxtasi, gaudint de tot l’ampli ventall de sensacions luxuriosament experimentades en el mon oníric i que ara revivia immersa en l’estat de perfecta somnolència.

Només que m’agradaria que, en aquests moments, fossin unes altres mans, les del somni i no les meves, les que fessin el que fan les meves i que uns llavis aliens, els del somni, deixessin en els meus el seu escalf, i que el to suau d’unes paraules, dites amb dolcesa a cau d’orella, emetessin sons melosos i excitants i que els cossos tornessin a fondre’s en harmònica i intensa passió i...

Ara, però, la somnolència ja s’esvaeix i la crua i descarnada realitat que pren el relleu em recorda que, malauradament, només ha estat un somni... Això si, un meravellós somni.