Somnis

Un relat de: Tenderness

Submergir-me dins la profunditat mental, superant els límits de la realitat. Ets sents lliure, et deixes emportar.. el teu cos avança amb tota seguretat.. segueixes cadascuna de les petjades marcades intentant trobar el sentit de totes les teves motivacions... recorres cadascun dels teus pensaments sense resultat algun.
Comences a sentir una sensació d'ofec... corres i corres a totes direccions... què et passa? Què busques? La teva desesperació comença a tenir un fort descontrol... estàs perduda dins un món desacollidor... et pares de cop.. deixes caure el teu cos com a resultat de la gravetat.. una forta pressió actua sobre tu.. et sents enfonsar... les teves mans aferrades al terra es comencen a debilitar... una llàgrima que s'escapa de la teva mirada perduda rellisca sobre el teu rostre fins estampar-se en la immensitat... el so d'una llàgrima al caure.. la sensibilitat auditiva dins el silenci de la soledat..
Recuperes el sentit. T'aixeques amb dificultat.. busques un lloc on refugiar-te.. i t'ajups en un racó... intentant entendre el perquè de tot.. a on estàs..? perquè no et puc trobar ni en les meves profundes il·lusions...?

Comentaris

  • Tiamat | 17-04-2005

    de fet encara no he llegit el que has escrit, però si la teva biografia, que m'ha fet molta gràcia, perquè intueixo que vas a l'institut de Celrà, i conec força gent que també hi anava (bé, són del 85, o sigui que un parell d'anys més grandetes que tu..)

    també conec una noia que es deia Anna, i em sembla que era de Bordils, encara que no n'estic segura, que deuria tenir aproximadament la teva edat, i que venia amb mi a anglès a girona, el semestre passat, per treure's el First.

    en fi, prometo llegir què has escrit, és que ara estic una mica adormida :P

    una abraçada, i que visquin les terres de Girona!

    Tiamat

    P.D - ahir per la nit era a un concert de Sant Jordi Desvalls.. tot queda per allà mateix.