Somni d'una nit

Segur que a tots ens ha passat. S'ha d'aprofitar quan ets a dintre sl somni!

Primer de tot agrair-te el teu comentari. Gràcies a aquest fet t'he pogut "conèixre" i amb tu també la "Maria Dolores" jajaja.

M'ha agradat molt aquesta realitat o aquest somni o... aquesta realitat somiada amb una pila de sentiments que tard o d'hora cadascú de nosaltres hem sentit, experimentat.
És bonic viure dins un somni mentre els ulls resten tancats.
Potser algun dia els obrirem i viurem dins d'ell, qui sap, diuen que tard o d'hora tot arriba!!
Et continuaré llegint!!
Merci!
Montse

Quan els desitjos són tan forts que sovint semblen certes realitats i confonem lo real i lo imaginari, el nostre desig és tan gran que no sabem com desfer-nos-en.

Bonic poema on relates el què t'agradaria que passés i dubtes de si el què has somiat ha estat realitat o "simples" somnis.

P.D: Pel que fa a lo de la teva amiga de topo, podria ser que la coneixés... jo estudio a la upc de barcelona, EPSEB, a la zona universitària (és la única de tota catalunya on fan la carrera), o sigui que probablement ella tmb estudiï allà... però pot ser que estigui fent un altre curs i no haguem coincidit. Jo vaig començar aquest any, o sigui que he fet primer (tot i que no l'he acabat...), ella va començar també els curs passat??? Com es diu?

Apali! que acabis de passar un bon estiu!!!
Gemm@

precios!! a vegade n saps on comensa l ficcio i on acaba la realitat... i els somnis es barregen am la vida real... precios!! m'ha agradat mol, gorwilya!! et continuare llegin! :P un peto ben fort! i gracies x comentarme!!!
NoKia

els somnis són la mel de les ferides... allò que de vegades no és del tot real però intenta dissimular-ho, apropar-se a ser-ho... una excusa temporal per seguir esperant, alimentant aquesta esperança de fer realitat tot allò que dibuixa el nostre desig...
quan toquem la realitat els somnis s'encarnen i prenen vida...
una abraçada!

els somnis són la mel de les ferides... allò que de vegades no és del tot real però intenta dissimular-ho, apropar-se a ser-ho... una excusa temporal per seguir esperant, alimentant aquesta esperança de fer realitat tot allò que dibuixa el nostre desig...
quan toquem la realitat els somnis s'encarnen i prenen vida...
una abraçada!

Un cop més. I romanticisme.

Potser sí que ha estat un somni. Però un somni versificat de manera molt versemblant i sincera, sense saber (ni poder, segurament) dissimular el desig que s'entreveu de rerefons.

Com en "Passat oscur", t'has reservat una petita sorpresa al final, final de tot. En aquest cas a l'últim vers, amb "mai junts hem estat". Serà potser que no em fixo prou en els títols! Perquè mira que ho dius des de bon començament: "somni"

Enhorabona un cop més i una forta abraçada!

Vicenç

qui somia és poeta, però tots els poetes somien, fins i tot desperts.
És un dels seus privilegis.
I per a nosaltres és un privilegi llegir els teus versos.
Petons

Es una poesia preciosa.
Quin somni més dolç, m'agradat molt i jo en demanaria que segueixis somniant per escriure poemes tant bonics com aquests.
Una abraçada.

Aquestes nits que ens submergim en somnis profunds, en les que no arribem a distingir la realitat de la fantasia, en les que voldriem sentir en carn i ossos la presencia de la persona que ja no hi és, o que mai ha estat... M'agrada sommiar... Per uns instants som feliços dins la nostra realitat i el nostra subconscient aflora sense tabús... després ens despertem... i la realitat potser ens fa mal, potser no, però em sigut feliços per uns instatns.
Molt bon poema!
Et seguiré llegint!
GuSPIRA

hola dolça Gorwilya!

Una poesia preciosa, confonent els somnis amb la realitat, mmm, m'grada. Molt tendre, suau, ritmica, mmm, ...

Feia dies que volia parar-me i observar-la a vos, sense presses, per fruir dels seus ulls que recordo ja tènuement però amb satisfacció. Perdoneu-me el retard.

Un petó dolç per vos!

OhCapità.