Somiar, viure, lluitar.

NO DEIXIS MAI DE VIURE I LLUITAR PERÒ SOMIA TAMBÉ

gràcies pel teu comentari tan i tan amable
una abraçada des del maresme
joan

Sovint pensava en els meus somnis, volia aconseguir-los i si no ho aconseguia em decepcionava, ara intento caminar sempre endavant, respirant fons i olorant totes les flors que m'acompanyen al camí.
Bon relat Marteta, ho has encertat , a la vida s'ha de somiar, però sobretot s'han d'obrir els ulls i viure!!
abraçades

Quantes vegades voldríem que se’ns complissin els somnis...

Però la vida ens va portant nous instants, petites coses, algunes bones, d’altres... no tant, però el millor és sempre trobar-hi la seva part positiva.

Com molt bé dius, cal que neixin flors a cada instant.

Molt bona diada de Sant Jordi Marteta!!!

Una abraçada.

Gemma

Marteta !
Si la vida fos una bassa d'oli i no tinguessim que superar esculls seria molt avorrit , no creus ?
Agraeixo moltíssim el comentari que vas fer al meu paradís. No saps quan m'alegra haver-te donat aquesta visió optimista.
Saps que sóc una enamorada de la teva illa ? L'he visitat diverses vegades i sempre em queden ganes de tornar-hi
Felicitats pel relat , Marta !
Una forta abraçada

Perquè aquesta nena és l’utopia que volem ser tots/es, i és la pau, l’ànima incompresa, la intel.ligència universal que no sabem tenir ningú… i tothom seria més feliç a Utopia, que és el país on habita la nena de color rosa. Ens ho mereixem totes i tots, però ningú ho té perquè ens veiem obligades i obligats a seguir endavant en aquest món maleït i real!
I l’última cosa… XD! Totes i tots sofrim en mals moments… Aquesta nena de color rosa, no existeix, Marteta! És el que hauria de ser tot complementat i no serà fins que no ho aconsegueixi tothom!
Una besada des de Sabadell, Marta!

Sergi