Som roda de la teva mirada

cercant oblit... Preciós final

Un petó al melic i un cafè al Paradís

hi ha una maternitat i una paternitat que va més enllà de la real, sort en tenim

Aquest poema em sembla bellíssim. Sensible, emotiu, però sense caure en drames fàcils. No sé si m'explico.És sensible a l'hora que cru, dur. No sé, se'm barregen les dues sensacions.

M'agrada la contraposició que es forma amb les dues estrofes. La primera trista, seca, enfosquida per la duresa de la mort. La segona més clara, il·luminada pels records i els bells moments que aquesta persona ens va oferir i regalar.

Bon poema.

Una abraçada.

Salz.

P.S. I gràcies pel comentari!!

A més, és una de les més compromeses, amb una temàtica més trista.
Llegir-te m'agrada i m'entristeix (dos sentiments que gaudeixo molt sentint).

Una abraçada i fins aviat.

Arbequina.

Hi veig l'angoixa de l'absència, però també la gratitud pel temps compartit, o simplement pel record que roman més enllà de la memòria.

LLIBRE

m'he llegit tots els teus poemes i he de dir que tots m'han encantat! aixi que aquest 10 val pels 4 poemes! fas una poesia maca, reivindicativa, guarnida de bones metàfores i bé, jo no sóc ningú per criticar que sóc nou en aquest mon, però el que et puc assegurar és que el camí que portes és el correcte i espero poder-te llegir més per aqui... ha estat tot un plaer llegir-te!

com la vida o (la mort) mateixa. Si realment, és així com ho descrius. Magnific.
1abraçada. ESPIRAL.