SOM A TEMPS DE NO SER RACISTES?

Un relat de: Jaumedelleida




SOM A TEMPS DE NO SER RACISTES?

Darrerament ja estàvem acostumats a veure entre el paisatge urbà de les nostres viles i ciutats la nova imatge de persones vingudes d'altres contrades i de característiques socials i religioses molt diferents a les nostres. Fins aquí, en principi, res hauria d'inquietar a la nostra societat. Però estan succeint contínuament fets que ja no són tan puntuals i que poc a poc es van generalitzant i que són molt sovint, motiu de noticia als mitjans de comunicació.

Recordem molt bé, el cas de les germanes d'un institut francès, la funcionaria de l'ajuntament de Paris, el burka de la professora d'un institut anglès, la creu d'una escola italiana, la cuina d'una presó catalana que s'adapta al calendari musulmà amb motiu del ramadà, la demanda d'una piscina exclusiva per a dones, i un llarg etc.
Vindrà un dia en què la societat veurà necessari posar fre a totes aquestes imposicions indirectes i subliminars, es vulgui o no. Perquè una societat lliure i com cal (com la nostra) ha de declarar-se tolerant, respectuosa, permissiva i comprensiva amb tothom, certament, però també vol que tothom ho sigui en el mateix grau respecte a nosaltres, i aquí és on la majoria dels nousvinguts discrepen. Ningú els ha de prohibir que conservin llurs tradicions de tot tipus però si aquestes entren en conflicte pel simple fet de discrepar i/o incompatibilitzar, qui ha de cedir sempre en aquest casos hauria de ser el forà i no el d'aquí.

Sabem que ven molt bé (sobre tot a la classe política) parlar de no ser racista. La nostra societat no demana pas que se'n sigui, ans el contrari, però davant de tanta "imposició" fanaticocostumbristareligiosa, cal posar mesures per fer que les distintes cultures no xoquin entre sí i en cas de no trobar-se l'equilibri adient, si cal cedir en alguna cosa, sempre hauria de ser la cultura forana més que no pas l'autòctona. Per això, voldríem tots plegats ser optimistes i pensar que encara som a temps de no simpatitzar amb la ideologia racista. Tot dependrà en un futur dels nostres estimats ( ¿? ) dirigents polítics i dels estaments oficials.



Comentaris

  • segur que hi som a temps?[Ofensiu]
    Glòria Ribera Gibal | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Bones...

    hi som a temps?...
    he llegit el teu relat i realment m'ha agradat, l'he trobat per casualitat.

    Tinc 13 anys... i la pregunta .. de si hi som a temps o no, a estat el que més m'ha cridat.

    Al meu poble la població imigrant supera.. o iguala el nombre d'habitants autoctons de la terra... alguns pobles veins i de les rodalies... ja ens anomenen com una ONG...
    per les multiples nacionalitats que te la gent... i les varietats de rases i colors.
    això es ric per la cultura i tot el que es diu... però... un abús mai .. mai es bo.


    moltes vegades, jo mateixa penso en això... i penso que no ho aguanto però estic convivint dia a dia i hem faig un caos mental.
    ho hem d'aguantar...??...
    perque clar.. de fet .. ¿¿ si pot fer algo?? .. o simprement.. es qüestio de "foterse" i aguantar el que passa... llavors pensan això ja directament m'imagino el fet al inreves...
    però per exemple.. podriam nosaltres viure per exemple.. al marroc de la mateixa manera que viuen ells aquì???
    allà ... vols dir que a les dones no es farien portar ven aviat ja.. un mocador al cap i ven tapades ??
    aqui no els ho privem ... pas ¿¿

    la veitat.. hem sembla que jo no sóc a temps a no ser rasista perque cada dia.. ho soc més ... hem sembla que m'hi sento...
    però jo... simplement el que voldria ... seria igualtat.. a un lloc i a l'atre... el mateix per uns aqui que per altres allà. IGUALTAT

    avans jo ... no ho era .. ni me'n havia preocupat ...
    però e descobert que no ho era... amb el fet de que .. l'unic que estic dacort es .. cadascu a casa seva...
    ara .. ja tot es diferent.

    Accepto que es algo natural... la imigració.. es un fet.. natural.. que mai s'ha parat.. però especialment al peu poble.. n'hi ha un abus.. excepcional.

    i saps que penso moltes vegades... que si al meu poble.. segueix augmentant.. dakesta manera... al final podria molt ven ser que sortis un partit politic imigrant... i llavors ens fessin fora... o ens establisin normes de daltres paisos .. o drets el lesglesia.. escola.. etc..
    perque com ja he dit avans.. actualment el nombre de població imigrant ja es com la no imigrant.. i daquì ven poc superarà.

    hem sap greu haver escrit tot aquest rotllo i haver-me desfogat aqui en un comentari i daquesta manera. però ho necessitava.

    saluts adeu! i gràcies.

  • segur que hi som a temps?[Ofensiu]
    Glòria Ribera Gibal | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Bones...

    hi som a temps?...
    he llegit el teu relat i realment m'ha agradat, l'he trobat per casualitat.

    Tinc 13 anys... i la pregunta .. de si hi som a temps o no, a estat el que més m'ha cridat.

    Al meu poble la població imigrant supera.. o iguala el nombre d'habitants autoctons de la terra... alguns pobles veins i de les rodalies... ja ens anomenen com una ONG...
    per les multiples nacionalitats que te la gent... i les varietats de rases i colors.
    això es ric per la cultura i tot el que es diu... però... un abús mai .. mai es bo.


    moltes vegades, jo mateixa penso en això... i penso que no ho aguanto però estic convivint dia a dia i hem faig un caos mental.
    ho hem d'aguantar...??...
    perque clar.. de fet .. ¿¿ si pot fer algo?? .. o simprement.. es qüestio de "foterse" i aguantar el que passa... llavors pensan això ja directament m'imagino el fet al inreves...
    però per exemple.. podriam nosaltres viure per exemple.. al marroc de la mateixa manera que viuen ells aquì???
    allà ... vols dir que a les dones no es farien portar ven aviat ja.. un mocador al cap i ven tapades ??
    aqui no els ho privem ... pas ¿¿

    la veitat.. hem sembla que jo no sóc a temps a no ser rasista perque cada dia.. ho soc més ... hem sembla que m'hi sento...
    però jo... simplement el que voldria ... seria igualtat.. a un lloc i a l'atre... el mateix per uns aqui que per altres allà. IGUALTAT

    avans jo ... no ho era .. ni me'n havia preocupat ...
    però e descobert que no ho era... amb el fet de que .. l'unic que estic dacort es .. cadascu a casa seva...
    ara .. ja tot es diferent.

    Accepto que es algo natural... la imigració.. es un fet.. natural.. que mai s'ha parat.. però especialment al peu poble.. n'hi ha un abus.. excepcional.

    i saps que penso moltes vegades... que si al meu poble.. segueix augmentant.. dakesta manera... al final podria molt ven ser que sortis un partit politic imigrant... i llavors ens fessin fora... o ens establisin normes de daltres paisos .. o drets el lesglesia.. escola.. etc..
    perque com ja he dit avans.. actualment la població imigrant ja es com la no imigrant.. i daquì ven poc superarà.

    hem sap greu haver escrit tot aquest rotllo i haver-me desfogat aqui en un comentari i daquesta manera. però ho necessitava.

    saluts adeu! i gràcies.

  • Està bastant bé...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-07-2007 | Valoració: 8

    Trobo que és una reflexió molt correcta i interessant... Faltaria explicar-ho d'una forma literàriament més atractiva, que es pot potenciar més.

    Salut!

  • Reflexió actual[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 06-07-2007

    Tot i que fou ja publicat com articlle en la premsa local, crec que no perd actualitat i per això el faig públic de bell nou aqui, perquè pugui tenir més difusió, i si s'hi està d'acord, recomanar-lo.
    Evidentment , com autor, no me'l valoro pas

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com