Soledat

més que un estat o situació, és un sentiment. I segur que ella va néixer en un afartament de multitud.
Si sacseges el silenci sentiràs com brillen les paraules.
T'expresses amb força i entres com una ràfega de vent melangiós.
Una abraçada

i mudeses ens arrenquen paraules a contracor.
I cerquem baguls per anar guardant els somnis que no s'han acomplert. La vida és això, llum i ombres en alternança passejant per les nostres fràgils emocions.

Petons, un molt bon poema, malgrat la tristor que transmet.

Endavant!, no deixis d'escriure el que sentis, és preciós.

gyps