Cercador
Soledat
Un relat de: EmelkinLa soledat és un assassí silenciós
que espera pronunciar la seva paraula
de sentència esmolada:
Les paraules són el plor
de versos
invisibles.
Els rellotges són un batec d'absències
que omplen l'habitació
de punyals
muts.
Les raons són fum d'un incendi
d'emocions
inservibles.
Els records es dessagnen
sobre silencis
morts.
Busco futurs per les estrelles,
on es guarden tots els somnis
invisibles, muts, inservibles, morts.
Comentaris
-
la soledat...[Ofensiu]Capdelin | 27-11-2006 | Valoració: 10
més que un estat o situació, és un sentiment. I segur que ella va néixer en un afartament de multitud.
Si sacseges el silenci sentiràs com brillen les paraules.
T'expresses amb força i entres com una ràfega de vent melangiós.
Una abraçada -
silencis[Ofensiu]gypsy | 21-11-2006
i mudeses ens arrenquen paraules a contracor.
I cerquem baguls per anar guardant els somnis que no s'han acomplert. La vida és això, llum i ombres en alternança passejant per les nostres fràgils emocions.
Petons, un molt bon poema, malgrat la tristor que transmet.
Endavant!, no deixis d'escriure el que sentis, és preciós.
gyps
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186186 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73