Sóc un nefast voluntari lingüístic

Un relat de: nuriagau

*

Dedicat als adolescents d'RC



      La Liceth i jo ens reunírem a l'aula assignada de 2n d'ESO-A. Calia que parléssim en català i simplement se'm va acudir mormolar:

-T'agrada l'institut?

      Ella semblava que no s'havia plantejat practicar la llengua catalana, precisament. M'agafà del braç i em mirà als ulls. Tot indicava que pretenia fer-me un petó. Pobre de mi! Si jo no n'havia fet mai. Tenia a punt de solfa una de les noies "bomba" i jo, malauradament, no tenia experiència. Calia aturar-ho, però m'era impossible. No podia, les meves hormones estaven esverades.

      Vaig intentar fer memòria dels consells del meu germà gran sobre el tema. Calia que decantés el cap al costat contrari al d'ella, però... com podia endevinar quin cantó escolliria? Ella em llegí el pensament. Passà una mà darrere del meu clatell i, dolçament, me l'acompanyà cap a l'esquerra. Ja teníem els llavis ben junts, quan vaig recordar que era imprescindible tenir un bon alè. Massa tard: acabava d'endrapar-me l'entrepà de xoriço. No sabia què fer amb la llengua, així que, vaig tancar els ulls i em vaig deixar fer. Ella sí en sabia. Jo tremolava de por i d'inseguretat. Quan vaig entreobrir els ulls, vaig topar amb la mirada inquisidora del meu tutor, palplantat, davant la porta de l'aula.

---o0o---

      El professor de Català em suggerí fer de voluntari lingüístic. No vaig saber negar-me. Em semblava poca cosa guanyar un positiu d'actitud a la seva matèria a canvi de parlar en català amb un alumne nouvingut. M'havia de perdre un dels meravellosos partits de futbol que disputàvem a l'hora de l'esbarjo. Dies després, quan el professor notificà que la meva parella lingüística era la Liceth, vaig passar de ser la riota dels companys d'equip a ser el més envejat dels nois de la classe. I és que ella, malgrat fes un mes que havia arribat de l'Equador, era una noia sensacional coneguda per les seves generoses corbes a tot l'institut. Jo ja la tenia clissada i m'agradava.

---o0o---

      Estàvem al despatx de la Cap d'estudis. Jo seguia tremolant, però ara d'una forma ben diferent i amb les neurones ben relaxades.

-Què és el que heu fet?

      Per un moment em vaig plantejar que pretenia que féssim una acurada reproducció dels fets allà al despatx, ràpidament em fugí la idea. Restàrem cap cots, sense pronunciar paraula.

-Es pot saber en què estàs pensant, Aleix? -m'etzibà esquerpa.

      Realment ho volia saber? Pensava que acaba de patir l'experiència més horrorosa: el meu fracassat primer petó. M'havia enxampat el tutor. No tindria el positiu de català. Els meus pares em condemnarien a uns quants caps de setmana sense sortir. I el pitjor de tot, ella esbombaria per tot l'institut que sóc un nefast voluntari lingüístic.

      Els dos seguíem sense parlar en català.

Comentaris

  • MOLT BON RELAT![Ofensiu]
    alcala | 25-06-2011 | Valoració: 9

    Et felicite per aquest gran relat. M'agradat molt i he disfrutat molt llegint-lo.

  • Tendre i divertit[Ofensiu]
    copernic | 22-04-2011

    Descrius amb mestria els dubtes adolescents i la anada i vinguda constant d'hormones d'aquesta edat. He rigut molt amb allò de l'entrepà de xoriço. Jugant amb naturalitat amb la polisèmia de la paraula "llengua" has confegit un relat atraient, molt ben ambientat i divertit.
    Fins aviat!

  • doncs mira, sembla com si la voluntària "lingüística" fos ella.

  • Supervalorat[Ofensiu]
    vaixellnou9 | 03-12-2009 | Valoració: 8

    Crec que està molt ben escrit però com a adolescent que soc, has inventat un tema molt senzill.
    Els nostres problemes hormonals són més importants que un trist peto. Es nota que caus be a molts companys i amics i et fan un flac favor posan-te 10. Valdria més no valorar o ser més jutge seriós.

  • Quin greu....[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 26-05-2009 | Valoració: 10

    em sap no ser una adolescent i poder-me incorporar al grup de tot aquells a qui has fet la dedicatòria! :-)
    La teva història m'ha semblat molt natural i el pensament del protagonista, envoltat d'inseguiretats pròpies de l'edat, molt aconseguit. Pobre noi, un dia que la "bomba" de la classe pren l'iniciativa i té la mala sort que l'enxampin! Segur que tu en podries fer forces de relats d'aquest tipus, amb moltissimes anècdotes que sempre sorgeixen quan ets al costat de nois/noies d'aquesta edat.
    Et felicito, Núria, tant pel relat com per ser la guanyadora d'aquest repte.
    Una abraçada

  • Visca Núria !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Això és comunicació no verbal. Habilitat que admiro i comparteixo a nivell cinc estrelles (una valoració subjectiva).

  • Un conte divertit,..[Ofensiu]
    rnbonet | 16-04-2009

    ...escrit amb naturalitat i gràcia, sobre una història amb rerafons de succeït possible. Vist a la feina diària? Inspirat en una realitat pròxima? (Quines 'males idees' tinc!)
    Bon començament de repte!De debò!
    Salut i rebolica!

  • He comès l'error de llegir els....[Ofensiu]
    Calderer | 07-04-2009


    ...que t'han comentat abans i ara no sé què dir.

    Felicitats, doncs.


    Lluís

  • L'axperiència és la mare de la ciència.[Ofensiu]
    JOANPG | 02-04-2009 | Valoració: 10

    Es nota que per la teva feina, mai prou ben valorada, coneixes el món dels adolescents a fons.
    Un relat graciòs i molt ben portat.
    Quina sort que té el teu fill amb una mare entesa en la manera de comprendre els nois i noies a certes edats.

    Una forta encaixada de Joan.

  • Núria!!!aquí va el meu comentari com a jutgessa!![Ofensiu]
    perunforat | 25-03-2009

    "Hormones d'adolescent!!!jaja!!Aquestes són les més arrelades als instints més primaris!M'encanta el to humorístic que pren el relat. Pobre…qui no ha patit una situació semblant en algun moment de la vida? I d'adolescent que és quan més es pateix, quan un gra de sorra es fa una muntanya! A més a més, el títol va relacionat indirectament amb l'argument del relat, uneixes el vincle d'ambdós dient:
    "I el pitjor de tot, ella esbombaria per tot l'institut que sóc un nefast voluntari lingüístic."
    Bó, molt bó!jaja! Gràcies per participar!"

    Aquest comentari el vaig escriure com a jutgessa, clavadet, clavadet al que diria ara si me'l llegís per primera vegada!
    Per molts anys guapíssima!
    I ens veiem reptant!Ara jutges tu, ara jutjo jo...!!!jaja!!!

    Un petonàs!!!

    pd: tapersex...mmmm...a veure...així pel fòrum encara podríem dissenyar un dia de "dones" i descripcions vàries d'aparells, jajaja!!!

  • Ai els adolescents!!![Ofensiu]
    Naiade | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat divertit, fresc i àgil, on es nota com coneixes les reaccions dels adolescents.
    Et felicito pel dia i per el relat que el trobo molt aconseguit.

    Una forta abraçada

  • moltes felicitats!!![Ofensiu]
    ESTEL | 25-03-2009 | Valoració: 10

    i pel relat també, jejeje. Ets ariana com jo!!!, què tinguis un gran dia.

    Ai les pors, les hormones de la adolescència,
    quina edat més intensa i més complicada a l´hora.
    M´agrada, un relat molt real, però m´he quedat amb el dubte si el noi li donarà classes de llengua catalana a la noia, o optaran per petons amb "llengua catalana".

    Petonets d´aniversari

  • PER MOLTS ANYS![Ofensiu]
    brins | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Com que avui me´n vaig a dormir molt tard, crec que puc ser de les primeres persones que et felicita l´aniversari. Et desitjo un dia curull d´alegria i felicitat i que durant molts, molts anys, ens puguis seguir oferint relats tan ben escrits, amens i originals com aquest.

    Una abraçada

    Pilar

  • Visca la primavera i l'amor![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-03-2009 | Valoració: 10

    Ai, sí en sé jo d'aquestes manifestacions amoroses! No n'he enxampat pocs pels passadissos fent veure que s'esbatussen, quan el que en realitat desitgen es conectar amb el cos de l'altre. A més a més, com que van creixent, els nois, de vegades, es queden bocabadats de com van canviant les seves companyes que, fa quatre dies ni se les haguessin mirat.
    Molt ben escrit, Núria!

  • Tendra fotografia de dos adolescents...[Ofensiu]
    Romy Ros | 22-03-2009

    que amb por, timidesa i molta vitalitat s'obren camí en el sender de la solidaritat. Bon relat per presentar-nos experiències de joves!

  • Joventut, pa tou![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-03-2009 | Valoració: 10

    El teu relat, molt amè, llisca amb gran fluïdesa pels ulls del lector que, en el cas d'una servidora, l'ha transportat als bells vells temps de l'adolescència.
    Et felicito per haver guanyat el Repte, per la senzillesa i naturalitat en què l'has escrit i també per haver arribat en un temps rècord al comentari 100. Ara, ja tindràs el teu primer cap-i-cua.
    La meva enhorabona, Núria. Molts petons, companya.
    Mercè

  • Gràcies![Ofensiu]
    bruNa | 21-03-2009

    M'ha agradat i m'ha fet molta gràcia! com que sóc una adolescent i a més vaig a la classe de 2n d'ESO A, m'hi he sentit identificada, tot i que això, a mi, no m'ha passat mai! merçi per pensar en mi en escriure aquest relat tan divertit, segur que li ha passat a més d'un, jaja!

    Gràcies!

    Bruna.

  • Un relat amb gràcia[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-03-2009 | Valoració: 10

    Jo ja no sóc una adolescent, així que no em trobo entre aquells a qui ha estat dedicat aquest relat... però t'asseguro que m'ho he passat la mar de bé llegint-ho, jajaja!

    Deu ser perquè situo perfectament la història i els seus protagonistes en l'entorn corresponent... però evidentment, també perquè està escrit amb claredat i amb gràcia, perquè el flash-back ho trobo molt ben portat, perquè les frases dialogades resulten absolutament oportunes i versemblants... i perquè m'ha causat més d'un somriure en mig d'aquest dia ennuvolat!

    T'agraeixo molt aquests minuts d'agradable lectura, Núria!

    T'envio voluntàriament una abraçada primaveral,
    Unaquimera

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: