Cercador
Sóc un bitxo rar
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Diuen, no ets pas bonica, ets resultona.
No fas el que has de fer, fregar i tenir
la casa com mirall, una patena.
Diuen, no vals per res. No ets pas ningú.
Vesteixes amb mal gust i et fas molt lletja.
Diuen, no ets prou distingida. No quedes
bé en la nostra família. Perquè
ets d'allò més ridícula fent versos,
la cosa més estúpida del món.
Diuen, tu no fas per nosaltres. Tens
mal gust i maneres estrafolàries.
Et pintes els cabells com un pallasso.
No pares de cantar si t'ho permeten.
No pares de parlar com la cotorra,
diuen. I diuen. Diuen i no callen
llançant els seus dimonis damunt meu.
És cert. No sóc com ells. Sóc diferent.
No m'agrada la casa com li escau
a una dona normal. I no m'agrada
posar flors, cortinetes, i tenir-ho
tot com mostrari de revista. No
m'interessa si em volen: cabells blancs,
maneres distingides. M'abelleix,
mirant el cel, embadalir-me amb núvols
de mil formes, de mil colors d'aurora
o de ponent. No sé el carrer que passo,
ni si vesteixen bé, dones que trobo.
Ni si han obert botigues noves, ni
si és dilluns o dimarts. Tenen raó,
no encaixo en els patrons; jo sóc molt rara,
i és per això que em cloc dins del poema
com el calze s'amaga dins la flor.
Hi ha vegades que estic melangiosa
i degoto pertot tristesa, mentre
que en d'altres, canto com la cadernera
o el pinçà en plena primavera. Tenen
raó, molta raó, no encaixo. Sóc
un bitxo extravagant, jo.
Mes, em plau!
Comentaris
-
Jo ja estaria...[Ofensiu]rnbonet | 09-11-2007
...-això sí, d'una forma elegant, civilitzada.. i fent un cop de mà amb dos dits en alt- enviant-los a fer punyetes. O a que es copsen els dies monòtons d'existència... O a que li regalen estampetes miraculoses a la família!!! Tant s'hi val! Tu ets tu! I els altres... són els altres.
O dit d'altra manera: visca la subjectivitat! Mora la societat 'uniforme' i uniformada!
Salut i rebolica, xicona!
PS.- Ah, se m'oblidava! Un crit autèntic, humà, com tots els crits rebels. I amb bona -excel·lent, millor!- forma literària (un 12,50 de puntuació, amiga!) -
Doncs...[Ofensiu]Naiade | 08-11-2007 | Valoració: 10
M'encanta aquest relat tan sincer i proper, sembla com si estes sentint una cantarella que m'és familiar. Per mi aquest ser de qui parles és genial, s'alimenta d'observar les meravelles de la vida, no es deixa lligar pels topics avorrits d'una societat alineada.
Frueix de tot el que l'envolta, te una rica vida interior. És sensible, gracies a aquesta característica sent més intensament, tant lo bo com lo dolent i desprès pot escriure-ho i alliberar-se i penjar-ho a relats on hi té la seva segona família, la que l'apoya i l'entén i la troba excepcional. Deixa'ls que rondinin, que critiquin la teva obra, el teu estil, tot plegat en el fons es gelosia, que donarien molts d'ells per tenir el valor de sortir del seu món estereotipat i poders ser com tu.
Una abraçada ben forta de complicitat
-
De rareses el mon en te sort[Ofensiu]Avet_blau | 07-11-2007 | Valoració: 10
De rareses el mon en te sort :
perquè de la uniformitat i la copia
nomes es fan números,
i de lo especial surt el geni;
l' excepció dona color a la vida,
al final si es bo,
motiu de desig de semblança
que siguem ben diferents
per molts anys.
Avet_blau
-
...[Ofensiu]Baiasca | 07-11-2007
no és dolent ser diferent...
no te res de delicte no ser com els altres...
son els altres tots grisos que no s'atreveixen a pintar-se de vermell, que et diuen que anar de taronja no és el que és correcte...
no pensis que ets rara, el que ets és mervellosa!!
petons -
escrius [Ofensiu]jaumesb | 07-11-2007 | Valoració: 10
i sents
no és massa comú
més aviat és marevellós -
Si la gent deixès de mirar-se el melic[Ofensiu]David Gómez Simó | 17-10-2007
(que la majoria no el tenen ni tant maco ni tant net) lis seria molt més fàcil trobar aquelles coses que valen la pena en els altres, siguin com siguin i vagin com vagin.
Sincerament, crec que ho dius prou clar i no cal dir-ho més alt.
Un gran poema. -
...[Ofensiu]gypsy | 17-10-2007 | Valoració: 10
jo també sóc rara, ho dic per si et consola, suposant que la protagonista del teu bellíssim poema tingués quelcom a veure amb tu.
El rotllo de les normes i del què està bé i què no, em carrega moltísssim!. Entenc a aquest bitxo rar, massa que l'entenc!
petons -
Fa venir ganer de conèixer...[Ofensiu]franz appa | 17-10-2007
...aquest bitxo estrany.
Està molt ben escrit, té força i contundència.
Un autoretrat honest, imagino.
Salutacions -
Hola[Ofensiu]Arbequina | 17-10-2007
Molt bona poesia. Com sempre.
De bitxos rars s'omple (una mica) el món, i s'omple també, així, d'interès.
Una abraçada de l'Arbequina. -
Penso que les diferències...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-10-2007 | Valoració: 10
entre els sers humans, que ens fa ser únics, ens hauria de meravellar i fer-nos reflexionar sobre la riquesa que això comporta tant pel que fa a descobriments d'altres maneres de ser, de pensar, com per l'aprenentatge que podriem fer si ho sabessim aprofitar.
Malauradament, hi ha qui voldria que fossim clònics, bàsicament perquè la por a allò que no coneixen s'ha de vèncer, i això suposa un esforç que no pensen fer. És una llàstima!
Teresa, segueix sent tu mateixa. Els teus poemes diuen molt de tu i d'aquesta manera lliure d'entendre la vida.
Una abraçada
-
Hi ha, doncs, moltes formes de ser estranger,...[Ofensiu]T. Cargol | 17-10-2007
però només des de fora es veu el de dintre!
Valoració mitja: 10