Sóc fàcil de portar

Aquest relat m'ha traslladat a la meva infantesa, una veïna i amiga de la mare tenia l'home que la maltractava.... però la gent ho trobava normal de fet alguns fins hi tot pensaven que la culpa era de la dona, ella amb tota la valentia va marxar de casa seva amb els seus quatre fills, mentre que ell cada vegada bevia més i més....recordo la lluita d'ella per pujar els seus fills, recordo la por dels fills a trobar el seu pare, de fet a casa la mare hi ha la foto de casament d'ells ja que el meu pare va fer de testimoni
tots dos amb cares de bons....pero les aparences enganyen.

Penso que el teu relat és sublim perquè has sabut transmetre aquesta doble imatge, la de un home que estima a la dona i a la família però d'una manera malaltissa.

La Fada

De vegades paraules que semblen inofensives com meva dona, per alguns homes es converteixen amb armes, es clar la seva dona és al seu servei, ha de fer tot el que a ell li roti i per desgràcia sempre en voldrà més i millor,. Així ha estat i segueix el masclisme, que segons l'home, pot arribar a ser maltractament en diferents graus. El teu relat ha estat perfecte, ja que senzillament ha despertat en mi un munt de sentiments, n'expresso un parell, però segur que sortiran uns altres, així, senzillament

només de pensar que, efectivament, la cosa va d'aquesta manera. El maltractador es converteix en una mena de malalt mental, sinó, no s'enten. L'has retratat! I amb una aparent facilitat i linialitat en la descripció que te molt de mèrit, al meu parer. Sembla una confessió (i no ho entenguis malament!).

m´he oblidat de comentar-te aquest relat, que ja havia llegit quan el vas publicar.

És molt bo. T´has sabut posar a la pell d´aquest maltractador amb tanta mestria de paraules, que gairebé l´he vist i l´he escoltat davant meu. Enhorabona!

Gràcies al comentari que m´has enviat, he llegit la teva resposta al fòrum, no m´havia adonat que m´havies contestat. M´ha alegrat molt saber que no t´havies molestat, perquè, t´ho torno a dir, no era aquesta la meva intenció. Ja veus que no parlo mai d´aspectes ortogràfics ni gramaticals en els meus comentaris, perquè crec que no és aquesta la
principal funció de RC, però en el teu cas, veient que escrius tan bé, i que molts relats els envies a d´altres llocs, no sé per què, em va semblar que et podia ajudar. Els pocs coneixements que tinc, m´agrada compartir-los.

Bé, a veure si m´escrius més sovint...

Una cordial ábraçada,

Pilar

Realment penso que has retratat molt bé a l'home maltractador, la típica excusa que la culpa és de la dona perquè no fa el que ell vol, o que no té problemes amb l'alcohol, perquè ell sap veure bé, o la justificació de que se l'estima i que no suportaria veure-la amb un altre, i que per desgràcia sabem que això acaba moltes vegades amb assasinat. Retrat d'un prototipus d'home que per desgràcia abunda massa.

És un bon relat.

Gràcies pel comentari i per les correccions, sempre va bé que una persona objectiva et doni el seu parer, de fet aquest conte era més curt i el vaig escriure en un curs de narrativa creativa que vaig fer ja fa molt temps, el vaig allargar per presentar-lo a aquest concurs, potser per això la part del mig és més fluixa.

Encara estic preparant-me les oposicions, comencen el dia 20 de juny, per això últimament entro molt poc a relats. Tinc moltes ganes d'acabar-les per poder-me dedicar més a escriure, donca ara no puc.

Una abraçada


Clara

Dessitjo que la parella llegeixi i comenteu i comuniqueu tot el que escrius.
Sóc fàcil... i amb tu ets fàcil ?
Aquest matí llegeixo un resum d'un llibre que diu.... Estimar és tenir, practicar, un bon tracte amb l'altre.
M'agradat molt el teu sincer relat.

Molt dificil de portar, amb això vull dir que ha de costar molt escriure'l, t'has de posar a la pell d'aquest individu, has d'entendre el que pensa la seva dona. Tot hi que se sent a dir, quan es llegeix fa agafar ganes d'escanyar el maltractador. Sóc fàcil de portar... I tant! Però de portar a l'infern. Un relat punyent.

És un relat que ben bé podria ser cert. I continuo sense ser capaç d'entendre, i molt menys de justificar.

Gràcies pel teu comentari!

Molt interessant aquest relat narrat des d'un veu narradora (el propi maltractador) poc habitual en els textos escrits sobre aquest tema tan vigent i tan depriment.

Malauradament, la forma de pensar del protagonista-narrador d'aquest relat crec que no s'allunya massa de la realitat. Al menys aquesta és la sensació que tinc dels casos de violència de gènere que he conegut, per motius laborals, més o menys de prop.

Felicitats pel relat!

Núria

PS: Has llegit Només quan dorm?

que has encertat força el punt de vista d'un d'aquests criminals domèstics.

Per mi, hi sobra el "O no?" final. Potser l'has volgut incloure perquè ningú no pensés ni de lluny que l'autor "comprenia" els plantejaments aberrants del protagonista, però crec que no feia falta. Queda més rodó sense el "O no?", pel meu gust.

Si has inclòs aquest "O no?" per fer veure que el protagonista no està del tot segur del que diu, llavors li veig més el sentit, però potser caldria, si fos així, que hi hagués alguna altra expressió de dubte (dubte cínic, cal dir-ho, perquè si dubtes i ho fas...) al llarg del relat. Que quedés clar que el protagonista és perfectament conscient que tot el que diu és pura excusa.

Bé, això és el que em suggereix, en l'aspecte formal, el teu relat. Del contingut, el que deia al començament: cal anomenar-los criminals i tractar-los com a tals des del primer dia que alcen la mà.

un relat d'aquesta temàtica inspira la sensibilitat social cap a la consciència de la violència de gènere. HAs plasmat molt bé la visió del maltractador: egocèntrica (la culpa sempre és de l'altre), masclista i mancada de crítica envers un mateix i que veu amb tota normalitat "deixar-se anar" i colpejar al més débil. Amb les paraules justes i l'estructura ordenadament adequada. Gràcies per compartir el teu relat amb nosaltres!