LLANÇA TROIANA

Un relat de: Calderer

LLANÇA TROIANA


Dolor, soledat, foscor. El seu món ha quedat reduït a aquestes tres dimensions.

La llança clavada al ventre de fa unes hores li provoca un dolor insuportable. Mai no hagués imaginat que es pogués patir tant. Cap de les nombroses ferides que ha rebut al llarg de la seva vida com a guerrer li ha provocat tant de dolor. Aquesta és, però, la definitiva. Sap que no sobreviurà, ningú supera una ferida com aquesta al ventre. L'únic alleugeriment ve de tant en tant quan per una fiblada especialment intensa o per la pèrdua de sang es desmaia. Però al cap de poc recobre el coneixement i torna a patir. Si hi hagués algú misericordiós, amic o enemic, que passes per allà li demanaria que acabés amb ell i amb tant de dolor. Però la batalla ha estat molt dura i els soldats que n’han sortit indemnes descansen als quarters oblidant el deure de misericòrdia amb els menys afortunats.

Al voltant seu els morts i agonitzants de la batalla. Crits, plors, gemecs. Paraules en grec i en troià, tots, finalment, agermanats en el turment i en l'agonia. Una gran soledat l'envaeix. Somnia, desvarieja, recorda fets i gents del passat. Parla amb la seva mare que se li apareix jove com quan ell era un nen i encara no havia començat la formació de guerrer. La mare li retreu que hagi marxat de casa sense el seu permís, que hagi abandonat l'esposa i els fills per la guerra i l'aventura, li demana que torni, que ella el curarà. Ell per un moment imagina que la mare l'abraça i l'acarona, que el guareix amb paraules tendres com quan queia i es pelava els genolls. Per un rampell de dolor el torna a la realitat. Ni la mare ni els deus el poden salvar, ha de seguir sofrint fins al final.

Foscor. El vespre ha vist el final de la batalla i ara la foscor envaeix el camp. Si gira el cap amb cura, per no agreujar el mal del ventre, albira el foc dels campaments dels grecs. Allà deuen estar sopant i bevent mentre expliquen històries d'heroïcitats reals o inventades i lloen el valor i la destresa d'Aquil·les, el dels peus veloços, o la murrieria d'Ulisses, el prudent. Ho sap perquè ell ho ha fet després de cada batalla, celebrar la vida, que un cop més havia escapat de la mort. Avui no, avui no ha escapat de la llança troiana que ha perforat la seva cuirassa de cuir i s'ha clavat al seu ventre. Recorda com l'enemic, baix, fosc, lleig, després de clavar-li la llança l'ha cargolat tot llençant un salvatge crit de victòria. Ell, amb un últim alè de ràbia li ha disparat la seva llança a la cara encara somrient i li ha traspassat l'ull fins al cervell. Han caigut tots dos, el troià mort, ell ferit de mort.

La foscor l'envolta. Ja no és la nit, és la vida que se li escola. Finalment, ja no queda res, ni dolor.


Comentaris

  • Història crua...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    Com la del següent relat "Últimes voluntats"... dir-te que aquest i l'altre, m'han agradat molt. De fet, la teva forma de relatar m'agrada. Trobo a faltar els teus relats, Calderer!

  • Impacta[Ofensiu]
    Magdala | 15-04-2017 | Valoració: 10

    Un relat amb una narrativa molt bona. Una història crua, dura i sensible alhora. D'aquestes lectures que et fan remoure els sentits.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Calderer

Calderer

44 Relats

276 Comentaris

83194 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

----------

Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.