SÓC DE LA MEDITERRÀNIA

Un relat de: Lluís Berenguer
De Mediterrània sóc jo, que no tinc país, ni pàtria, ni bandera, sóc d'una mar sàvia pels segles dels segles... doncs, sinó, només heu de seure al seu davant, mirar, escoltar i aprendre de l'harmonia entre ambdós.

Llavors, a poc a poc, com davalla l'oli vell, et vindrà el somni... t'impregnaràs de saviesa i viatjaràs amb ella al damunt del vaixell blanc que Èol mai no enfonsa: el vaixell dels déus, que amb els seus rems ferint l'aigua, marina la mar fonda cap a l'omnisciència de totes les cultures.

I arribaràs a llocs que ja coneixies i no sabies per què, i comprendràs que abans ja hi havies estat allí.

Escoltaràs converses abellidores en un encisador passeig peripatètic per la filosofia de la vida. Et sorprendràs d'aquelles paraules tan plenes de seny que tenies dormides dintre teu, car, malgrat tot, amb tu estaven arrecerades en la reminiscència. Te n'adonaràs del per què de les paraules i descobriràs els seus veritables i llunyans significats.

I sabràs dels treballs i els dies, del cultiu, fruit i gaia collita… Sabràs de la cultura, costums i ritus de pobles perduts que perduren arrelats en tu… Aquesta teua sagrada herència!

Així, aprendràs dels missatges del vent, de la pluja, de la mar, del sol, de la lluna, dels estels, de la terra... te n'adonaràs que formes part d’un tot en relació. Apreciaràs les il·lusions i els afanys que viuen amb tu en cada festa… font d'essència, memòria perdurable i eterna, alegre testimoni del quefer humà.

I quan la mar et desperte del vell somni, ja no podràs ser el mateix, ni pensar com abans, ni tenir les mateixes conviccions, doncs gran és el poder de la saviesa...

Per tot això, sóc de la Mediterrània, doncs no tinc país, ni pàtria ni bandera, sóc d'una mar sàvia pels segles dels segles.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: